dijous, 3 de juny del 2010

Espanyol 2009- 2010

Un per un


Kameni:
Ha estat el porter de sempre, amb moments estel·lars i shows ridículs, d'aquells que protagonitza quan els excessos de confiança el fan oblidar la professionalitat. Costa entendre que amb les seves aptituds físiques no tingui millors prestacions en les pilotes centrades a l'àrea. Es parla de vendre'l. Llàstima que tingui la clàusula tant baixa. Si fa un bon mundial en els "prendran"

Cristian Alavarez:
Ha quedat demostrat que quan té l'oportunitat de jugar demostra la seva vàlua. A tots els porters suplents els falten minuts per a guanyar confiança i donar una mostra més clara de les seva capacitat.

Chica:
Ha jugat als dos laterals quan se l'ha necessitat i s'ha convertit per mèrits en el titular del dret. Ofensivament no és Zabaleta, però per futur i prestacions ha de continuar de titular.

Pillud:
No ha jugat prou minuts per donar prova de la vàlua que se li suposava. El poc que ha jugat ho ha fet força malament. Desconnectat, despistat i poc compromès. Per empitjorar-ho tot, ha saltat a la fama pels seus atributs, mostrats per l'internet marranu. Cal facturar-lo de tornada.

Roncaglia:
Ha jugat més del que mereixia per les necessitats de l'equip. No val per central, ni per lateral. Impulsiu en excés, recorre a la violència sense sentit i se'l pot considerar culpable d'algun dels mals moments de l'equip al llarg de la temporada. Urgeix facturar-lo de tornada.

Pareja:
És el central experimentat, murri i difícil de superar. Mostra algunes llacunes en moments inesperats. Pot seguir progressant i exercir de mestre de la nova fornada de centrals de Sant Adrià. Si Maradona l'hagués posat a l'aparador de Sudàfrica podrien haver arribat ofertes que es podrien considerar si paguen sencera la clàusula de rescissió.

Jarque:
El més enyorat i aplaudit de tots. Et seguirem aplaudint i enyorant, encara que has deixat una esplèndida llavor en un gran planter de centrals.

Victor Ruiz:
La gran descoberta, ja va mostrar bones maneres en el darrer partit de Jarque. Ja en partit oficial, el 30, va estar bé des del primer dia, i li va caldre acabar de convèncer a l'entrenador. En ell i els que són com ell hem de basar el nostre futur.

Jordi Amat:
El 40, és una aposta de futur. Ha de seguir a l'escola per acabar formant amb Víctor Ruiz, el darrera de l'Espanyol de tota un dècada. Un mur que serà infranquejable.

Forlín:
Ha donat una impressió totalment diferent a la de Pillud i Roncaglia, els seus dos companys argentins que van arribar a principi de temporada. És un Pareja, en potència i cal agraïr-li haver estat capaç d'ocupar la plaça tàctica de Moisès, quan ha convingut.

Moisés:
Continua sent l'home més tàctic de l'equip. El de les grans prestacions i assistències defensives, que relliguen un bloc. Insubstituïble i intransferible.

David Garcia:
Per motius físic, la seva temporada ha estat curteta i com sempre satisfactòria. No se li pot demanar més.

Dídac Vilar:
Ha complert amb escreix la funció que cada any se li assigna al nou fitxatge que ha de suplir David al lateral esquerre. Per joventut li falta ofici i picardia. Quan en tingui, serà el nou Capdevila, i aquest no ens el poden fotre. Atenció directius!

Baena:
Sense arribar a cobrir les expectatives que havia despertat des de les categories inferiors, ha acabat sent un home valorat en l'equip. Ha estat afavorit per una inusual confiança de l'entrenador en un home que no despunta. A la fi i després de tants minuts ha demostrat que val.

De la Peña
:
La desgràcia física va amb ell. Ja no sabem si té mala sort. Si a can Barça el van farcir d'additius perjudicials. Si és un gandul dels estiraments. Si se l'ha de perdonar. Si ha de cobrar tant. És en mans del metges. Que decideixin. No deixa de ser un crack.

Javi Màrquez:
En les seves prestacions al camp, cal fonamentar el futur de l'equip. Des del primer dia és el millor home sobre el camp. Pochettino va trigar massa a adonar-se'n. la seves possibilitats d'èxit van estretament lligades a la valentia dels seus companys de demanar-li la pilota. Al joc col·lectiu sense pors. És la nostra joia. Progressarà.

Verdú:
També depèn molt de la participació de la resta de companys en el gol col·lectiu, i sobretot dels homes punta que ha de treure'n més profit de la pilotes que dona. És també per a tota una dècada.

Nakamura:
Quin error i quina desgràcia. És el cas del nouvingut que no es vol integrar. I és una llàstima, sobretot en el seu cas, perquè de jugar a futbol en sabia un munt.

Marqués:
Tot el contrari que la japonès, venia precedit de mala fama i abocat al fracàs. la feina fet amb ell em recorda la de Víctor Fernàndez, rercuperant Esnàider per al futbol. Cal parlar amb ell, i preguntar si vol seguir sent persona. Si es compromet és un jugador desequilibrant i molt aprofitable.

Coro:
Li continua costant donar el pas de ser un titular indiscutible, cosa que celebraríem els que des del primer dia hem cregut en ell. No sé si li calen més oportunitats o ja ho ha mostrat tot. És cosa seva. Madura!

Callejon:
El seu problema ha estat el gol. Quan el superi, ha de demostrar a tots plegats que no exagero tant quan l'anomeno "pelé blanc". No ha de posar-se a la venda.

Luis Garcia:
En ell la veterania és un grau. La lluita un gran valor. Tant al davant, com al darrere sempre suma. A l'extrem dret, és desaprofitat. Millora, com tants d'altres, darrere al davanter centre. Si hi hagués una bona oferta el vendria o el canviaria. Suggeria fa unes dies, fer un troc de truc amb el Bolònia. És una idea.

Dani Osvaldo:
Una troballa. Només veure com va fer anar de cul la defensa dels "tricampions" és per a no deixar-se'l perdre. Té gol i futbol a les cames. Amb una mica més d'entesa amb els companys, serà una màquina. Urgeix pactar alguna cosa amb el Bolònia.

Alonso:
Un jugador que fa equip. Un esforçat que no escatima res. No em sembla un titular indiscutible, però si un home dels que fa vestidor i no desentona gens. Suplent.

Tamudo:
Desgraciat final de l'home més decisiu de la història del club. Ni ell, ni la directiva, ni sobretot el seu manager han estat correctes. Ateu i gràcies. Moltes gràcies campió!

Ben Sahar:
És molt més futbolista del que ha pogut demostrar. Li calen més minuts i confiança. És un diamant a polir.

Azrak i Pedraza:
Són una mostra més de futurs homes vàlids. Els caldrà oportunitats. A ells i ala resta d'homes del planter que ara no seran a 2aB. Una llàstima!

Escrit per l'Eugeni Rius