dijous, 31 de juliol del 2008

Ara sí, ara no

Sembla que això de la venda o "no venda" del davanter Luis Garcia no s'acaba mai. El Benfica el vol. Però NO per 9 milions d'euros. L'Espanyol en demana molts més. SÍ el vendria per 12, com a mínim. Molts jugadors han dit que NO volen que Luis deixi l'Espanyol, que és una peça important per l'equip. Tintín Màrquez ja es fa a la idea de què SI marxarà, tot i que no li han confirmat res encara. NO seria bo que l'equip perdés un dels seus homes forts dins i fora del camp, no oblidem que és un dels pocs jugadors amb carisma davant l'afició. SÍ pot marxar si la seva venda suposa l'arribada del fitxatge mediàtic que es promet cada estiu a l'afició. Algú en dona més motius?

(Foto: AP)

dilluns, 21 de juliol del 2008

Ratlla prima

Què us sembla la ratlla prima?
Si, la ratlla prima de la semarreta de l'Espanyol 2008-2009. Qüestió de disseny, moda, gustos
Personalment, a banda d'agradar-me més la gruixuda, i de considerar que els equips de ratlles, els he relacionat sempre amb el tercer món i quan més prim encara més.... em porta records de la infantesa. A mitjans dels seixanta ja recordo haver-los vist amb ratlla prima, si bé llavors el blau era més clar, per qüestió de la intensitat del tint o la força del llexiu. En aquella època no s'havia inventat el Micolor, encara que els de l'altra costat de la diagonal, com sempre feien el "pallassu" amb cracks de baixa intensitat com Seminario o Pesudo, o amb ex-madridistes, com Muller.
Recordo vagament amb ratlla estreta, i més descolorida, Di Stefano, Mingorance, Bergara, Julià Riera, Ramírez...i de negre Carmelo Cedrún. Un equipet "macu", com el que desitgem que estructuri Tintín. Un equip que va saber esperar un mesos, fins la formació dels cinc dofins (Amas, Marcial, Re, Rodilla i José Maria). A veure si aviat nous dofins amb ratlla prima donen espectacle per aquests camps de primera, entre el que hi sobresurti el de Cornellà


Texto: Eugeni Rius

dimecres, 2 de juliol del 2008

Juguem amb foc?

Companys i companyes periques,

No sé si ja sou de vacances, jo si, merescudes, és clar. El tema és que sento dia sí, dia també, notícies sobre els fitxatges dels diferents clubs de la lliga espanyola, que ja es reforcen de cara a la propera temporada. Són habituals els culebrots de cada estiu sobre les nòvies que tenen els cracks futbolistes, dels clubs que els persegueixen i que estan disposats a pagar quantitats indecents de milions d'euros... Són clubs que animen la moral dels seus seguidos a cops de taló, fitxant a bombo i plateret, amb grans titulars. I a nosaltres? Qui ens torna la il·lusió? Nosaltres no tenim calers, ni tan sols un talonari sense fons per poder vendre res a la nostra afició blanc-i-blava. Ja es poden posar les piles els directius del nostre estimat Espanyol. Avui, llegeixo amb preocupació aquesta notícia del portal e-noticies.com, que no és res més que un reflex de la meva preocupació:

L'Espanyol juga amb foc

L'Espanyol no ha aconseguit el fitxatge de cap jugador contrastat després de fer la pitjor segona volta de la seva història, que el va dur a finalitzar el darrer campionat de Lliga en dotzena posició -a només sis punts del descens-, quan al finalitzar la primera volta era tercer i apuntava a Europa. El club català, que té previst estrenar el nou estadi la propera temporada, només ha lligat jugadors novells a la primera divisió espanyola, com són el porter argentí Cristian Álvarez -en principi per ser suplent de Kameni-, el lateral esquerra Berenger, que prové de la segona divisió espanyola, i el davanter José Callejón, a qui el director esportiu, Paco Herrera, va presentar com el relleu del màxim golejador de la història del club, Raul Tamudo, malgrat que als seus 21 anys la seva experiència no va més enllà de jugar a 2ªB amb el filial madridista.

...

Per llegir més, consulteu l'article original: L'Espanyol juga amb foc

dilluns, 19 de maig del 2008

Fin de Liga 2007-2008

((Dibujante:  José Luís Palencia))

ESPANYOL 1 - ALMERÍA 3


"Despedida i cierre"

Si el partit del dissabte que donava tv-3 no donava prou la impressió que es  tractava d’una patxanga d’estiu, Valverde presentava una alineació, on hi destacava una d’aquelles provatures típiques de pretemporada. Situava el mariscal Jarque al mig centre defensiu. Abans però de veure la disposició dels jugadors sobre el camp, vaig tenir però la il·lusió de presenciar una altra mena de provatura. Aquella que fa anys que somnio i que no és altra que el ple aprofitament de la fàbrica de centrals de Sadrià.

Fa anys que penso que si tenim una fàbrica de centrals prou solvents, hauríem de planificar les temporades i la plantilla, pensant en que hem de jugar amb tres centrals. Una darrere que es complementaria perfectament amb dos laterals de l’estil Zabaleta. És a dir jugadors que reuneixin les seves característiques. Lluitador, ofensiu sense oblidar la marca, amb tècnica i fons físic suficient per garantir la solvència de molts metres de banda.

De tota manera, la frivolitat més gran i com sempre, és fer provatures amb Lacruz. Quina creu.

Doncs si, el partit no es pot dir que anés en serio del tot.

Cap al quart d’hora de partit vam sentir allò tant típic dels casaments “...que se besen, que se besen”.

Semblava un partit de reflexió, tanta que permetia fins i tot fer volar la imaginació i pensar que segurament aquest el darrer partit de la última jornada d’una temporda, a l’estadi Olímpic. D’aquí un any el darrer partit, o el penúltim, el jugarem a Cornellà. Tant de bo lluitéssim pel campionat....o la champions, o la uefa,o encara que sigui la intertoto. No, la intertoto no. La intertoto només es pot disputar en una temporada de l’estil d’aquesta. Una temporada que acabi a mitjan Maig i no resulti un càstig posar-se a treballar a finals de Juny.

Fins min 27, el blanc i blaus no havien xutat a porta.

Al min 42 Kameni salva el 0 a1, però a la jugada següent, al rebot de Kameni la pilota va a Crusat que reb falta. La pica Negredo, frega en un defensa i gol.

A la darrera jugada de la primera part, Àngel és a punt de marcar l’empat.

A la segona part, ja d’entrada Valdo sortia per Riera. L’equip semblava mostrar una il·lusió renovada. Als primers minuts Jonathan i Torrejon eren apunt de marcar. Però al minut 8 era l’ex blanc i blau Crusat qui posava el 0 a 2.

 

Luis Garcia

La insistència per deixar un bon sabor de boca en el comiat de temporada, seguia sent la tònica. Al minut 12 Jonathan era objecte d’un penal claríssim i Luís Garcia el transformava.

D’aquí al final i com en tants altres moments de la temporada, Luís Garcia s’erigia en el únic protagonista amb els seus clàssics llançaments de falta i en una rematada de cap acrobàtica. El gol de l’empat no arribava, i era l’Almeria qui hi tornava. Era Paunivic. Digueu-me ingnorant,però desconeixia que Paunovic encara fos a la LFP.

Final 1 a 3, un fidel reflexa d’una segona volta desastrosa.

Ara ja només ens queda pensar en la temporada vinent. A veure que passarà. A veure com es planificarà. A veure qui es fitxarà. A veure qui es vendrà.

Fitxatges com el de Gregori Beranger donen bon rotllet. Si el preferible i més natural es veure pujar jugadors del planter al primer equip, l'altra alternativa que prefereixo és la incorporació d'un jugador que despunti a les categories inferiors.

 

Fitxatges guais

No l'he vist jugar mai, per això tenim a Paco Herrera. Però em dona aquell bon rotllo d'experiències precedents, com la incorporació de Valverde provinent del Sestao, o d'Oscar Serrano del Blanes (ai! si tingués dos dits de cervell....). O també les incorporacions de Pacheta, Arteaga o Benítez, per anomenar-ne de relativament properes. Repeteixo, ens falta un Zabaleta a l'esquerra. Serà Beranger?

El fitxatge d'un porter, ja us deia la setmana passada que em semblava correcte, ja per evolucionar a l'ombra de Kameni, com per ocupar el seu lloc si finalment fitxa per algun altra club. De Cristian Alvarez n'hem pogut llegir també coses bones els darrers dies. El mateix Bonano el recomanava. Deia que era bo, bonic i barat.

 

A reveure

No us lliurareu tant fàcilment de mi. Dels partits amistosos i patxangues d'estiu que vegi, ja us en faré també un crònica, més o menys ajustades, i us convido a tots seguir fent aparèixer en aquesta apartat, totes o cadascuna de les reflexions per el cap us fugi durant l'estiu, pensant en com serà el nostre equip la temporada que ve.

I si hem de fer volar coloms, podríem fins i tot veien l'Eurocopa pensar en quins jugadors "assequibles econòmicament" podríem entra en el nostre equip per fer-lo tant invulnerable com en la primera volta de la competició. Vinga, a veure a qui fitxaríem cadascun de nosaltres. Abans de començar la competició, jo ja aposto per fitxar Sergio Garcia, i el rus Arshavin. A veure si detectem més "perles"

((Contracrónica:  Eugeni Rius))