Quan intervenen dos mags
L’evident millora que va mostrar l’equip en el més escandalós dels robatoris de l’anomenat “any prodigiós”, va ser una pista a seguir per arribar a les festes de Nadal en un posició mes còmoda, i més relacionada amb la qualitat de
Calia encarar les festes amb un plus de tranquil·litat. Tampoc calia fer el ridícul coms uns que jo sé, que per posar-se a l’altura del Nadal religiós i tradicional, l’altra dissabte van fer el caganer demanant el final del partit a l’arbitre-col·lega, i aquest dissabte es van passar els darrers minuts resant davant el pessebre esperant que els cagues el tió. Es tractava de recuperar la confiança en el conjunt. Trobar-se a si mateix. I la cosa no estava massa clara. Hi ha un detall que s’explica per si sol. L’equip encara no te clar, com ho tenen tots els equips, de quina porteria escull a l’hora d’atacar en cadascuna de les parts del partit. L’equip va començar la temporada atacant cap a El Prat, i ara intenta convèncer-se, que cal començar per Cornellà. Evidentment encara estan fets un embolic.
Els tres mags
I van trigar encara uns minuts a trobar-se. Abans Soriano havia posat a prova Kameni,i en procés de la recerca d’un mateix, Callejon va errar en la jugada que com sempre pot canviar el partit i mai arriba. El dia que Callejon la clavi, haurem trencat un mala asturgança.
L’equip combinava amb facilitat, la disposició de Màrquez i Verdú com a conductors del joc blanc i blau era tota una garantia. Les estones en que Pochetino ha fet coincidir sobre el camp a dos dels tres “mags” de l’equip, De la Peña, Màrquez i Verdú, han estat estones de futbol de veritat, futbol en majúscules. I la culminació d’aquesta fantasia no va arribar fina el minut 44. Abans Soriano havia posat a prova, de manera molt seria a Kameni, en una falta molt ben executada.
Però tornem al minut 44. Verdú, va conduir un jugada amb sentit per la banda dreta i va centrar dins l’àrea. Molt a prop de porta. I en lloc d’aparèixer el lluitador Ivan Alonso, va arribar-hi Màrquez, que no es va conformar en rematar, si no va empalar la pilota amb l’exterior del peu, per fer-li seguir una paràbola pel damunt del porter que va entrar per l’altra pal. Pura fantasia. Imatge per somniar. Es trencava amb una altra anècdota terrorífica, l’equip portava 535 minuts sense marcar, sense gairebé xutar a porta.
“Comor?”
I venia la reflexió.... com és possible que Màrquez, hagi jugat tants pocs minuts aquesta temporada? La miopia de Pochetino en vers Màrquez, no és singular. El “flamant” seleccionador nacional tampoc l’ha convocat pel partit de dimarts.
A la segona part, l’equip va sortir a sentenciar sense atabalar-se. Dos rematadors sense experiència ho podrien haver fet, però Moises i Pareja, van demostrar perquè no juguen habitualment de davanters. Verdú si va acostar més, en una altra jugada de fantasia amb Màrquez, que va acabar al travesser en una rematada artística. I no va ser fins al minut 80 quan Coro va aprofitar una altra jugada amb intenció de Màrquez, que havia xutat sec i fort des de fora de l’àrea i Alves havia fet prou rebutjant
Lateral
En resum, noves i bones sensacions. Pochetino ha d’anar aclarint la situació i incorporant jugadors a l’equip. Ben Sahar i Nakamura són a
Bon Nadal i bon any, més perico i amb més sort.
((Contracrònica: Eugeni Rius))