dimarts, 26 de febrer del 2008

Jo també


No sé si avui és el millor dia per publicar-ho. No sé si en publicar-ho avui puc ferir més o menys sensibilitats. El cert és que la recent edició del llibre de Manel Lucas "Sóc perico i què!", és moment de fer aquest comentari, que tampoc pot sobtar a ningú, perquè tots sabeu que sempre he simpatitzat amb els blancs i blaus, i segurament també sabeu que el impuls que més m'ha empès cap aquest sentiment, és la d'haver d'escollir entre ser seguidor d'un equip prepotent, insolidari i que arrasa amb tot, o un altra de més modest que viu el dia a dia i que resulta molt més simpàtic, tot i tenir un nom que no ens agrada gens al catalans. I que com parlem de futbol, no hi tinc cap altra interès que trobar-hi la gracia que és només un equip de futbol, sense més pretensions.Conseqüència d'aquest tarannà prepotent, insolidari i que arrasa amb tot, tant propi d'equips com el Real Madrid o el Barça, m'he sentit perjudicat. Com a oriünd i ciutadà de Granollers, el més normal és que els equips que per a mi tenen més tirada són els de Granollers. I com a simpatitzant dels clubs locals, en especial l'handbol, he viscut situacions extra-esportives insuportables protagonitzades pel Barcelona, en vers el Granollers. Més enllà del comprensible interès (poderoso caballero és don dinero) comercial d'un club, en vers els serveis d'un jugador de l'equip contrari, per considerar que pot representar la peça clau per a fer un millor equip, sempre he notat en aquest Barça prepotent intencions malèvoles. Sempre recoradaré aquell partit amistós d'una Festa Major de finals del anys 70, e què l'equip blaugrana tenia set jugadors fitxats al Granollers en anys anteriors. No considero que més de dos d'aquells jugadors fossin imprescindibles per a l'equip blaugrana. El futur que van tenir de la majoria d'aquells jugadors en el club blaugrana, fregant banqueta, em dona la raó. Tot plegat responia a una mena de venjança que va llençar l'ex-president Núñez, que en el seu dia i després d'una impressionant pallissa dels granollerins, va dir allò: "mentre jo sigui president, el Granollers no guanyarà cap més lliga". Ho va endevinar. Maleït bastard!Equips catalans de diferents esports que li han fet ombra a qualsevol secció del club blaugrana, han patit el mateix tracte. És per això, que no entenc com hi ha tants seguidors del BM Granollers, del Joventut de Badalona, o dels diferents clubs d'hoquei catalans, que pugui simpatitzar a l'hora amb l'equip de futbol del Barcelona.Ara es parla de fitxar Valverde. Recordeu quan l'Espanyol va estar a punt d'aconseguir el títol europeu de la UEFA, i Núñez va fitxar per al Barça a Soler i Valverde? Recordeu si Soler i Valverde van estar titulars gaires vegades? Recordeu el temps que l'Espanyol a trigat a tenir un equip competitiu similar? Un lateral esquerre i un extrem dret de garanties?Recodeu si després de guanyar la lliga amb el TDK Maresa i ser fitxat pel Barça, Alston va jugar gaire amb l'equip blaugrana? I el Manresa, quan ha trigat a viure un període de normalitat?

reflexions de l'Eugeni Rius