dilluns, 24 de març del 2008

Múrcia 4 - Espanyol 0 (Jornada 29)

Bona gent

No us penséssiu que estic fent broma, ni contradient el tòpic que sempre hem sentint, al volant de la idiosincràsia dels murcians. Estic parlant dels nostres. Bona gent. Samaritans. Magnífics amfitrions i millors convidats. Gent sempre disposada a repartir alegries i somriures. Especialistes en regalar punts als nouvinguts a la divisió d’honor. No sabeu fins a quin punt pot arribar aquesta generositat. Regalar, sense res a canvi. Ni l’esforç. Tant, que perquè no es cansessin, fins i tot la generositat dels nostres va arribar al punt de mantenir la superioritat en l’estona de mantenir la pilota. Una superioritat en la possessió de pilota que es traduir en un 4 a 0. És podria dir que els pericos van oficiar de padrins i els murcians de fillols. El regal va ser la mona.



Possiblement hauria estat millor, molt millor que cadascun dels integrants de l’expedició blanc i blava, hagués pogut anar a la costa, a la muntanya, de processons i el matí dels diumenge s’haguessin trobat, i amb un vol privat, volar cap a Múrcia el mateix dia del partit. Total...

D’entrada, i coneixent els antecedents, dona cert “mal rotllo” jugar contra equips, dels quals en llegeixes l’alineació, i no en coneixes gaires. Honestament, jo, a banda dels “nostres” de Lucas, Jofre, i de Movilla i Alonso, no en coneixia cap. Això, la procedència de segona divisió i els colors de l’equip, em posaven alerta. Sembla lo del Nàstic de l’any passat....

El partit va començar amb el camp mig al sol i mig a l’ombra. Però va durar molt poc, allò de mirar-s’ho amb el nas arrufat. El fort vent va deixar de seguida tot el camp a l’ombra.

Si a Catalunya les autoritats van decretat el NEU-CAT, a Múrcia no hauria estat desencertat decretar el VENT-MUR. La pilota circulava a gran velocitat quan prenia la direcció de les ràfegues del vent.

La situació era prou antipàtica, i com espectador et vas posant de mala llet, a mesura que passen el minuts i contemples que jugadors com Riera, no tenen el seu dia. Que la lluita sempre associada a Luís Garcia, perd intensitat mentre se’n adona que només ell hi posa el peu.

Innocentàs

El partit era francament fluix, amb només algunes arribades dels murcians, i fins la jugada clau de la primera part era més recomanable fer una becaina, que mirar el partit. Corria el minut 33, quan arribava aquesta jugada. Després del que vam veure al Bernabéu amb Jarque i Raul de protagonistes, i del que va passar a La Condomina, només ens queda començar a replantejar-nos si més que el qualificatiu de Mariscal, Jarque mereix el de innocentàs. Perseguint una pilota dins l’àrea de Kameni, Jarque va atropellar un davanter murcià. Dani, has de ser més murri! 1a0.

Va caldre esperar al minut 44 per a que els blanc i blaus fessin el primer xut sota els pals.

En resum, amb la poca ambició mostrada a la primera part, no calia perdre més el temps en pensar en la xampions.

I la segona part va començar igual. Al minut dos, deixen rematar de cap al mateix home que havia marcat el penal, Alonso. 2a0

Debut

La cosa no millorava i Valverde feia mútiples canvis, pensats en fer descansar els més desafortunats i nodrir l’alineació de més davanters. El més destacat a comentar va ser el debut del migcampista Jordi Gómez. Quina llàstima que et facin debutar en aquestes circumstàncies!

Al quart d’hora Zabaleta feia una falta desafortunada i sense intenció, a Alonso dins l’àrea. Aquesta vegada el penal el tirava Abel 3a0.

A la mitja hora de la segona part els pericos tenien la primera i única oportunitat de marcar. Tamudo desaprofitava una gran oportunitat.

I per acabar de rematar i humiliar els nostres, Richi rematava el 4a0, a sis minuts del final.

Dia assenyalat

Quina llàstima que els blanc i blaus hagin “llençat” tants punts. No sembla lògic que un equip de la part alta de la classificació hagi perdut gairebé tots els partits jugats contra els més modestos.

Lo de Múrcia va passar just 11 anys després de “l’esclat” de Tamudo al José Rico Pérez d’Alacant, i el dia que Luis Garcia jugava el seu partit número 100 amb L’Espanyol a primera. Un dia que l’hauríem d’haver recordat per alguna cosa més bona.

Per no tenir, no teníem ni l’excusa de dir que Tamudo no hi era. Tamudo va tornar, però l’equip no va mostrar aquella lluita que contagia el de Santa Coloma. I la resta de resultats de la jornada no van afavorir gens. La pròxima jornada, torna a ser com la passada, o guanyem o ja celebrem que aquest any no baixem, i deixem córrer la resta.

(Contracrònica d'Eugeni Rius)

1 comentari:

Antena Perica ha dit...

Estic d'acord amb l'Eugeni quan diu que no és lògic que un equip de la part alta perdi partits contra els més modestos. A mi també em resulta molt extrany i m'emprenya molt perquè així no entrarem a Europa.
El resultat contra el Múrcia?
Merescut, l'equip no va fer res.
Però ens queden 9 partits plens de contradiccions i per patir i la Uefa a tocar ¡¡¡
Ànims pericos que això no s'ha acabat ¡¡¡¡

Erik