Espanyol 2 - Mallorca 1 (Jornada 28)

Europa a cara o creu, i or?

Pels pericos, avui la paraula o el terme Europa és tenyit d'or, gràcies a l'art de Gemma Mengual. A més llarg termini pels pericos, el terme Europa, passava per al que s'aconseguís a Montjuïc contra el Mallorca. Si perdíem, ens esperava un final de temporada eixut i avorrit. Si guanyàvem, seguiríem els resultats dels nostre equip en totes i cadascuna de les jornades que queden, perquè per la porta gran o la petita, Europa és encara a l'abast.

Altres circumstàncies, feien d'aquest partit, d'aquells que anomeno de "nas arrufat". Si, arrufo el nas quan els partits de mitja tarda, es veuen malament per tv. Diferents franges del camp amb la diferent il·luminació. Per la projecció directa del sol, es veuen unes franges contrastades de diferent resolució, tant si ho ha de solucionar el diafragma de les càmeres, com els controls de diafragma del servei de realització televisiva. També arrufo el nas si la locució, em va en contra. El canal satèl·lit digital oferia el partit en "mallorquí"...

Jugàvem, de nou, sense Tamudo i Kameni. El Mallorca havia marcat set gols la jornada anterior. L'ensiamada mecànica? La confiança de l'entrenador, tornava a ser per Ewerton.

D'entrada, totes les circumstàncies no van deixar als blanc-i-blaus del tot ensorrats. Les primeres jugades del partit va ser iniciativa espanyolista, amb una "jugadassa" de Riera que no va acabar al fons de la xarxa de miracle. El Mallorca pressionava des de dalt, i també molt aviat arribava a l'àrea del mariscal Jarque. Jarque i els seus homes s'havien de multiplicar. I és que un sistema atacant, on a banda de Varela, Güiza i Jonàs, s'hi mouen en plena llibertat i improvisació Arango i Ibagaza, no val a badar.

Futbol altruista

Conec d'altres equips que presumeixen de tridents i de magnífics, que no xuten i que són del tot previsibles. Arango i Ibagaza, són altra cosa. I en destaco per sobre de tot el futbol altruista d'Ariel Ibagaza. Com m'agradaria veure'l assistint Tamudo! A més a més, Varela em sembla un jugador completíssim per la banda dreta, i Jonàs a l'esquerra, abans d'engreixar-se com un "porcàs", també m'agradava pel seu trot a "lo Miquel Soler".

Per sort nostra, l'equip mallorquí no està prou compensat, i de mig enrere no hi té gran cosa. Per no tenir, no jugava Ballesteros, un dels tios a qui li he vist cosir a cosses els turmells de Tamudo, sense immutar-se, de manera repetida. Temporada rere temporada.

I mentre de tot aquest potencial me'n feia creus, arribava el 0 a 1, i de poc no cau el segon.

La pilota era d'ells. Jugàvem d'aquella manera que ho fem quan es nota tant que ens falta del tremp d'Ivan i Tamudo.

El nostre millor home les darreres jornades, Zabaleta veia la targeta groga. Res a dir, si jo tingués al davant un poca pena com FNavarro, també li etzibaria una cossa a la primera de canvi. L'equip es mostrava desconcertat. Del tram final de la primera part recordo dues jugades en aquest sentit. Una a cada àrea. La primera d'Arango, emportant-se'n una pilota en un embolic a tres bandes entre Zabaleta, Moisés i Torrejón. L'altra de Luís Garcia dins l'àrea sense saber controlar un magnífic servei de Zabaleta a la distància. No és casualitat, Zabaleta apareixia pe tot arreu, i més que apareixeria.

Acaba la primera part perdent. I encara pitjor Vila-real I Racing guanyaven...estava tot perdut!

Tot perdut?

Després del descans, Moisés deixava la seva plaça a Angel. Un canvi encertat si tenim en compte les prestacions avui d'un i altra. L'equip sortia disposat a remuntar. Però ben aviat va semblar tot el contrari. Un seguit de jugades posaven en evidència la defensa. Lafuente i Zabaleta feien oblidar Kameni en diferents ocasions. Estava esperant que tot plegat suposés una sacsejada que fes reaccionar, quan Luis Garcia va ser objecte de penal. Abans, senyor àrbitre, Riera ja n'havia rebut un i Luis García havia estat subjectat de manera més sospitosa que Raúl al Bernabéu. A la tercera, però va pitar penal. I Luís Garcia el va transfromar. 1 a 1, i quedava encara molt.

Jonathan entrava per Ewerton, i les cosesen veine de color diferent. Riera i Valdo ho van intentar dues vegades consecutives, però el malson va tornar a aparèixer per l'area de Lafuente.

Hi havia esperança

Coro entrava per Riera, i Jonathan era a punt de marcar. El Getafe començava a remuntar.

Lafuente i Zabaleta continuaven fent hores extres en substitució de Kameni.

Zabaleta es multiplicava al'atac, i finalment una centrada d'Angel al segon pal, trobava el Luis Garcia de sempre. Cop de cap i gol 2 a 1. Quedaven quatre minuts!

Posats a contra minuts i observar, me'n vaig adonar que a la jugad del penal, van passar exactament 63 segons entre que ens en vam adonar que era penal fins que el picar Luis. En el gol, van passar dos minuts des del gol, fins que el Mallorca va centrar de mig camp.

Lògicament l'àrbitre va descomptar quatre minuts. Eterns.

En acabar, l'esmentat Ballesteros es va unir a la festa i va veure la targeta groga.

A totes a Múrcia

En resum, tres punts més al sarró. Punts que no ens permetran perdre l'emoció a la lliga, per allò de si ens mantenim a dalt. Vila-real, Sevilla i Atlètico van forts. A veure que ens deixa fer Clemente a La Condomina. Ens hi esperarà amb les ungles afilades, si bé no hi té gaire a fer. A veure si aquest és el primer equip de la cua a qui aconseguim guanyar...