dilluns, 10 de novembre de 2008

Perdre l’equilibri

Millorar respecte el darrer desplaçament a ses illes, calia donar-ho per descomptat. Més malament no es podia jugar. Pitjor imatge no es podia donar. Però calia mostrar-se amb una mica de descaro i sense el “complexa De la Peña”, que l’equip exhibeix cada partit que “lo pelat”, és absent.

Ni en els primers minuts del partit, ni en la seva totalitat, els blanc i blaus van arribar a jugar descarts, però si que és cert que aquell embús que s’evidencia en la creació de joc en altres ocasions en què no hi és De la Peña, tampoc hi era. Per això, era fàcil fer volar coloms i recordar que en la seva llarga absència en començar la temporada passada, els blanc i blaus, havien aconseguit importants triomfs a domicili a Sevilla i València, sense el calb de les passades impossibles.
Però, si el altre jo optimista, feia volar coloms, el pessimista veia en l’envergadura del davanter centre Riki, un altre Aduriz que ens podia amargar la tarda, i cada vegada que Lafita conduïa la pilota, em venia a la memòria el partit de l’any passat.

Atropellen

Mentre tant, el Depor no es mostrava ni dominador, ni perillós. Els blanc i blaus, quan no rebien una envestida de Lopo, arribaven a porta. Luis Garcia va rebre una centrada de Tamudo que només podia ser gol, però l’asturià es va entrebancar i Tamudo era a punt de sorptendre Aranzubia en una de les seves jugades de murri.
Sergio Sánchez rebia una trepitjada que feia témer el pitjor, però va ser Pareja qui en una altra jugada era atropellat per Riki. Un altra lesionat.
Però va ser el Depor qui aconseguia l’únic i definitiu gol. El Mexicà Guardado va ensopegar una “gardela” ajustada al pal dret que en la seva estirada, Kameni, no va saber aturar. Li va anar a parar en aquell espai, sota l’aixella, on es fàcil lesionar-te i els porters no saben posar-hi la mà.

La lesió de Pareja, el va fer retirar i Márquez va prendre la decisió de situar Sergio al centre de la defensa i Àngel al lateral. No va ser una mala pensada, si bé, l’altre jo entrenador, hauria jugat una aposta més ambiciosa. Situar Valdo al lateral dret. No va ser així, Valdo va acabar entrant per substituir l’impulsiu Coro.
Ves per on, a la segona part l’Espanyol només va arribar amb perill en una incorporació del “central” Sergio, i en els minuts de descompte fins i tot amb Kameni al remat.

Recuperar

En definitiva una nova derrota que ve a descompensar l’equilibri de 3 victòries, 3 empats i 3 derrotes. De la meitat cap avall a la classificació, i una setmana per als supervivents que comença ja ara. Celta i Numancia han de ser superats per recuperar la moral i l’equilibri.
((Crontracrònica: Eugeni Rius))