dissabte, 13 de desembre de 2008

Missió impossible

València 2 - Espanyol 1 (Jornada 15)

Quan es planteja un partit amb encert, i ja en van uns quants sempre que l’equip juga amb equips de la part alta de la classificació, no cal ser un estudiós del futbol per detectar que el rival no és invencible.

Manu, o el tal Ondarru, van plantejar el partit amb total encert. I no era fàcil a Mestalla. El València tornava ja amb gairebé tots els titulars, i les figuretes a punt. No era aquell València que només vuit dies abans va jugar amb la defensa suplent i unes quantes baixes més. L’Espanyol no es podia plantejar amb les seves absències, a acaparar la pilota. I amb tot i això, a base de recuperació pilotes, i sense rifar-les, va crear més perill que el rival.

Jugar 11 contra 11
Però tot això va passar mentre van jugar 11 contra 11. La primera mitja horeta. Perquè després, quan Iturralde Gonzalez havia tingut l’oportunitat de senyalar faltes, ensenyar targetes i xiular penals, sempre a favor de l’Espanyol... Però, Iturralde (amb fama de bon àrbitre) va estar més casolà que la taronja i la paella. Només se li va acudir que podia deixar l’Espanyol en inferioritat. I ho va fer, després d’unes mans que no havia ni vist. Va ser la segona amonestació sobre Rufete. La primera absurda, i la segona més reglamentària, si bé la mà, no s’interposava en cap jugada que suposés perill. I repeteixo, no l’havia ni vist.

A la banda dreta espanyolista, només li faltava que a l’absència natural de Lacruz, s’hi afegís la de Rufette. No més faltava que Mata, i després Silva i Vicente poguessin fer més mal per aquesta banda. Amb gran valentia els 10 homes que van quedar al camp van intentar lo impossible.

Mané també va ser expulsat a la mitja part. Era difícil no dir-n’hi quatre de fresques a Iturralde. L’equip quedava encara menys sencer.

Defensa numantina
La segona part només podia ser una defensa numantina, i amb bon criteri Mané, va manar retornar Torrejon a l’equip, ens substitució de Román, que a més del gol havia rebut una targeta groga i estava sent provocat pel mig camp valencianista. La mala sort va estar, que en una mal rebuig de Marc Torrejón la pilota arribés a Albiol i afusellés l’empat.

La remuntada era a mig fer i tot indicava que acabaria malament. I per la banda de Vicente va arribar el segon gol.

Moral més alta
L’equip va tornar va mostrar la seva millor cara, tot i la derrota. La pega és la de sempre, de cara al pròxim partit, més baixes. Rufete, Roman amb la tira de targetes, Mané des de la grada, i a veure si entre setmana tenim més problemes. La feina no serà fàcil. De nou un equip xampions, l’Atletico en front. M’hi conformaria si l’equip jugués com en la resta de partits contra els grans. No val però, encantar-se. Les posicions de descens, s’han d’abandonar aviat i començar el 2009 amb la moral més alta.