Espanyol 0 – Racing 4

Desesperant

Si a més de jugar malament, perds i te’n foten quatre, ja no cal dir gaire més. Tot ens porta a pensar que la cosa va molt malament. Contra el Racing, Pochetino va intentar donar la volta a al truita, inventant una alineació condicionada per les baixes.

Ja fa jornades que res no surt be, ni els experiments de Pochetino. L’any passat totes les decisions eren encertades. Ara es comença a dubtar de tot.

Els aficionats, per mes negatius que siguem, sempre ens sembla creure que tenim la solució a qualsevol problema del nostre club. La tàctica, l’alineació, els gols, els canvis....

Em sembla que els de l’Espanyol ja no sabem on donar-la. I sembla que el nostre “entrenador salvador”, tampoc. O ja no domina el grup, o ja no se sap imposar o ja no demostra el coneixement de la lliga que va demostrar l’any passat. Sense gaires dubtes i amb èxit, l’any passat va saber resoldre amb asos a la màniga, la sempre delicada baixa de Moises i De la Peña.

Víctima Verdú

Ara, en teoria i amb un planter escollit per ell, no li sap trobar solució. Possiblement volia castigar a algú per la desfeta del Manzanares. Verdú, va ser víctima. Jo creia que sense De la Penya i Verdú, la responsabilitat hauria de recaure en Javi Màrquez. El invent Forlin-Baena, era nomes en la seu cap. Ni Verdú, ni Màrquez, ni Nakamura, en la direcció. Si juntament amb Moises, Ivan Alonso és una de les peces més tàctiques de l’equip, el “uru” també quedava la banqueta.

Davant, el gran beneficiat era Ben Sahar. Ja li tocava. Però tenim ganes de veure’l dins l’àrea.

I com fa quinze dies, el primer quart d’hora de l’equip va ser el millor. Ganes i intenció. Com fa quinze dies, i tants d’altres va ser l’estoneta en què Callejon va tenir l’opció de marcar i errar. Ho va fer en una gran passada de PIllud. Lo de Pillud també va ser l’única acció bona de l’argenti, en una tarda per oblidar.

A porteria nomes hi va xutar Ben Sahar, i en orsai. A la primera part, a banda d’això, el Racin va poder fer dos gols, un de cap de Morris i un de claríssim de Tchite, que va errar a boca de canó i sense Kameni davant.

Futur sense esperança

La història de la segona part, és per a oblidar. Els gols en contra van anar caient sense posar-hi oposició, fins a quatre vegades. No vaig ser dels que amb la substitució de Tamudo per Ben Sahar vaig abandonar el campi tancar la tele, però que voleu que us digui, vaig perdre tota l’atenció pel futbol. Que fluix! I és que fa molts dies que la cosa és fluixa i preocupant. Farà un mes que un amic em felicitava per la marxa del nostre equip. L’amic Pedro Wang no és un gran aficionat. Ho segueix mirant la classificació de tant en tant. Es el mateix que l’any passat em va dir que ens salvaríem quan estàvem derrotats a la cua. Li vaig comentar si estava de broma. Si havia vist algun partit. Li vaig explicar que tot era ficció. Que estàvem fatal. No calia ser un visionari. Fins llavors, almenys lluitàvem i estàvem ben posicionats sobre la gesta. Des de llavors, no sabem al que juguem. Em costa creure que Pochetino no pensi el mateix. Em temo que no sap tampoc com sortir-se’n. I esperar sumar punts la pròxima jornada, seria demanar massa.

((Contracrònica: Eugeni Rius))