L’Espanyol ja ha experimentat aquesta temporada la comoditat de guanyar molts partit a casa, sense fotre brot, més enllà d’una quants minuts de virtuosisme que desembocava en el gol del triomf definitiu. L’experiment havia donat els seus resultat, però fora de casa no és apte. I menys encara quan se li dona al contrari la pilota per tal que disposi del joc durant 45 minuts.
La baixa de Javi Màrquez , plantejava els seus dubte. L’opció de reservar algun jugador per al derby, era una arma de dues fulles. L’una, proposava la necessitat de disposar de tots els efectius a San Mamès, perquè allà era més fàcil sumar tres punts. L’altra, prou creïble, que els jugadors amenaçat juguessin sense intensitat. I fer això davant un equip que juga el futbol directe amb les puntes-tanc Llorente i Toquero, era perillós. Més quan els amenaçats eren els dos centrals i el mig centre defensiu.
Gran Espanyol
Sense complexos, amb el creixement i confiança que mostra l’equip jornada, rere jornada, la pilota i el domini eren per a l’Espanyol. Verdú dirigia, ben acompanyat per Duscher, Dàtolo i Luis Garcia. Les bones combinacions progressaven fins arribar a la punta d’atac, on un Osvaldo amb bona ratxa de joc i que festeja amb el gol, suposaven un perill continu a la porteria de Gorka. I així en una jugada de tiralínies, Verdú assstia el killer Osvaldo. 0 a 1
Per contra, el perill del Bilbao es reduïa a la pilotada a l’àrea pensant en un Llorente força inactiu a la primera part. Només Toquero ocasionava cert enrenou. Era la història de sempre. Per malament que juguin, en un rebot o en un corner te l poden clavar. Tret d’això, poca cosa més.
Llacuna mental i pèssim Espanyol
Possiblement al descans, i ha vent guanya mig partit, el cap va trair a Pochettino i els seus homes. Es veien tercers a la classificació i més que disposats a passar per la mola el culers, dissabte vinent.
La decisió va ser donar la pilota al rival, desentendre’s del joc i donar opció a allò de la pilotada, que tant bé saben fer. Un atac i gol, sense massa sentit. Els mitjos i atcants de l’Espanyol, d’espectadors i els del darrere castigats a suportar les empentes de Llorente i Toquero. Córner i fora de banda que ren com córner, per a fer-nos patir i creure que no passaria res. Tres puntets i tercers. I is a algú se li acudia jugar una miqueta, el Bilbao rascava. I com rascava! Estil Balaguer. I en tot això van fer dos golets. L’un ben previsible de Llorente i l’altra en una falta ben llançada. I això que Yeste ja no juga a Bilbao...
Dissabte, més
D’aquí al final ho van tornar a intentar, però ja se sap que aquest Bilbao és molt Balaguer quan no juga contra els grans. Tant que al darrer minuts Gorka es va obrir pas dins l’àrea a base d’empentes, sense que l’àrbitre s’immutés. I és que no només els àrbitres de tercera divisió tenen l’Espanyoi en baixa consideració.
Sis dies per pensar, ara si, en el derby. Pensa com guanyar-lo, sense regalar res com van fer a Bilbao, tota la segona part.
Contracrònica escrita per l'Eugeni Rius
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada