dilluns, 7 de març de 2011

Nova derrota de l’aleví.

Levante 1 – Espanyol 0

Ja no sé ben bé com referir-me al primer equip de l’Espanyol. Capaç de qualsevol cosa, però en realitat impossibilitat per a presentar la batalla que se li exigeix a un equip de primera, i més si vol seguir figurant a la part alta de la classificació.

Tractant-se d’un equip de la part baixa i amb un Espanyol ben desfigurat per les lesions, no podien ser massa optimistes els gairebé 2 mill pericos que va desplaçar-se a València a veure l’equip.

La setmana blanca i el dia festiu inventat per Hereu, convidaven a una excursió amb els nens. Els de l’Espanyol els ha arribat en mal moment la setmana blanca, perquè si no hi ha hagut prou mala sort amb les lesions, només faltaria que ara els nens haguèssin d’afrontar una setmana de fred i esquí.

Més aviat al contrari, sembla que cal tornar a consolidar la posició, mentre s’anuncien ja ben aviat les recuperacions de Javi Màrquez, Osvaldo, Forlin i Baena. Tot plegat serà una altra ocasió per a recuperar la millor cara, mentre ja ha passat el moment més amarg de la competició i l’equip es manté en plaça UEFA.

De nou la teoria de pa sucat amb oli

Arribats aquest punt cal estar orgullosos de l’equip, si deixem l’episodi de les lesions com una mala anècdota. L’altra dia escrivia el perquè de tot plegat ahttp://www.penyacalipo.com/opinen3i4/blog1.php/2011/03/02/un-merit-increible on intentava explicar als menys avesats aquella teoria de pa sucat amb oli que expressava dies enrere en aquest blog.

Del partit de València hi ha poca cosa a dir, es presentava malament i malament va acabar.

Em limitaré a criticar el vessant cromàtic de reglament de la lliga que obliga als equips a no fer servir la seva indumentària habitual. En el partit d’anada ja va passar el mateix, el Levante es va vestir de gris i negre. Ahir l’Espanyol igual. Amb lo bonic que és enfrontar-se a un equip blaugrana amb l’equip oficial.....

De cara al sol

Mon pare, em va haver de preguntar més d’una vegada de quin color anava l’Espanyol. El cert és que en un partit assolellat de mitja tarda, els locals semblava que anaven de color blau, i els nostres amb aquell color trist..... sort encara que a la primera part Kameni no va haver de jugar enlluernat de cara al sol. Ni aquest fet excusable. Una vegada més ens van clavar l’únic gol en una badada defensiva, on el camerunès tampoc va estar especialment eixerit. Amat és en procés de formació i Galán es mostra excessivament nerviós en algunes jugades. Una bicoca per a atacants afamats.

A partir del 1 a 0 obtingut de cap per Caicedo, l’Espanyol va intentar remuntar amb la possessió de la pilota, però al cap i a la fi no van ensumar la porteria contraria, ni una vegada en 90 minuts.

Esperem una millora de cara la propera jornada,la progressiva incorporació dels lesionats a de recuperar la il·lusió entre els aficionats, que de moral en tenen molta com van demostrar viatjant a València.

Contracrònica escrita per l'Eugeni Rius