dilluns, 7 de novembre de 2011

Urgeix intercanvi cerebral

Espanyol 0 – Vila-real 0

Amb la mateixa urgència que un porter s'intercanvia per un porter, o en el cas dels cotxes una roda per una altra roda, en qualsevol mecanisme urgeix trobar recanvi quan s'espatlla el sistema organitzatiu i distributiu.Diu que de forma estadística, està més que demostrat que l'equip de Pochettino no sap guanyar sense Javi Márquez. Dons em referia a això. Cal donar l'alternativa a Cristian Alfonso

Al marge de la lesió de Marquez, l'enfrontament contra el Vila-real no feia mala cara del tot. L'equip de la Plana no passa un bon moment. Diria que passa mala temporada. Agreujada amb un seguit de lesions que encara no presenten la gravetat de la soferta per l'Espanyol la temporada passada, però tela....

Sense la imaginació i rematada de Rossi, i la “marrulleria”de Marchena, no pot ser gran cosa l'equip de Garrido, i a Cornellà així es va veure. Només Hernan Pérez a l'atac i Borja Valero en la distribució, van mostrar alguna habilitat. De la resta ben poca cosa. Diego, el porter que s'assembla a Marichalar i a qui no li fotem un gol ni de penal, i de Guzman, a qui ja ens vam enfrontar a la jornada inicial quan vam perdre a Mallorca, no van demostrar res.


Els grocs eren ells

Per més avantatges, ells vestien de groc i era de suposar que l'arbitre es podria equivocar en contra d'ells, com va passar amb els groguets de Màlaga . Al contrari, ni equivoca-se, ni xiular amb justícia.

A la primera part, Àlvaro rebia per dues vegades el clàssic penal del defensa impotent. Aquella mena de penal que el mateix Coro ha necessitat jugar amb el Girona, per tal que li xiulessin a favor. I en un orsai d'aquells que al Madrid i el Barça, s'interpreta que l'atacant estava en línia, Héctor Moreno marcava l'únic gol del partit, corresponentment anul·lat.


Domini

L'Espanyol va presentar a la primera part un gran domini amb la possessió de la pilota, sense que es traduís en jugades de perill a l'àrea contrària i per tant rematades a gol. Molt toc de pilota i poca emoció. Per la força, amb un mig centre amb Forlin i Romaric, els grocs van tenir poques opcions. Els blanc i blaus, van intentar aprofitar, sense tot l'encet desitjat, el joc de Sergio G i Dàtolo pels extrems. El del Bon Pastor, va estar poc atrevit. És un home que porta el perill incorporat a la seves botes, i considero que per més que li diguin que li pengi pilotes a Àlvaro o Pandiani, ha de provar d'entrar a l'àrea amb la pilota controlada, i buscar la sort propi i la dels companya que quedin francs, en especial els que li arribi de la segona línia. Al futbol dels clubs modestos, tampoc hi ha tants jugadors amb aquestes característiques, per a prescindir de les seves prestacions. Dídac i Javi López, no va tenir l'encert del dia del Betis en les seves incorporacions i centrades. La resta de l'aparell defensiu, va actuar amb encert. Romaric no va estar malament del tot. Li falta més acoblament.


Grogues per Forlín

A la segona part, el canvis no va donar el resultat que hauria previst Pochettino, i l'expulsió de Forlín va acabar de trencar-li els esquemes. No direm que l'expulsió, i millor dit l'acumulació de grogues de Forlín, fos injusta. Però si, que l'estadística que aquesta setmana publicava un mitja de comunicació, segons la qual l'Espanyol rebia un groga per cada 3'2 faltes i que els rivals la rebien cada 10'5, es confirma.

Sergio, assistit per Verdú, va estar a punt de marcar dues vegades. Unes mans molt més clares que les de Romaric no van ser vistes a l'àrea dels grocs, i finalment quin va estar més a punt de marcar va estar Hernan Pérez, una perla que desconeixia.

Un puntet finalment, que no està malament del tot jugant el tram final amb 10 jugadors, i que els equips que són al nostre voltant a la classificació, van perdre o empatar. D'aqui a 15 dies, a l'hora del vermut a Donosti, juguem contra un equip que està amb l'aigua al coll. Vaja d'aquells que acostumem a ajudar. Que ens canvii la sort.

Contracrònica escrita per l'Eugeni Rius