Castanya a l'ull, Haloween a La Rosaleda. Ens volen tots sants, serien maneres de resumir el mal gust de boca que ens va deixar un panellet en mal estat. La història de sempre La de l'àrbitre acomplexat que li toca quedar bé amb els de casa, i tard o d'hora s'inventa un penal.
Va ser una nit de rotacions. Pochettino va presentar una alineació inèdita, obligat per lesions i sancions, i també per allò de no voler acumular massa minuts de joc, als jugadors físicament més dèbils.
La circumstància ens va donar l'oportunitat de veure a Weiss i Dàtolo de bon inici. Com se les enginya l'equip sense la batuta de Màrquez. El gol en contra que l'equip va rebre, també només començar, els va posar a prova.
No puc descriure amb detall el comportament de l'equip, ja que el partit em va atrapar sopant amb amics i no el vaig seguir amb prou atenció. És ben cert que els deures es van fer amb bona nota, i després d'un parell d'ocasions, Àlvaro acabava rematant amb molt encert una centrada de Weis. Ja fa dies que destaquem l'excel·lent gran de progrés i maduració de Dídac Vilà. A Màlaga va ser un dels millors. La reconciliació d'Àlvaro amb el gol, és un altre element a destacar. El repartiment de minuts entre ell i Pandiani ha de ser sinònim de gol segur, en un equip que ha demostrat rendibilitzar els 1 a 0, i els 0 a 1.
La segona part es presentava complicada. El Màlaga va camí de ser un dels quasi grans de la lliga. Presumiblement, tocava patir. Christian va estar excepcional una nit més, i a l'atac l'entrada de Sergio va estar a punt de suposar un tomb al marcador.
Però l'equip arbitral no va perdre l'oportunitat de posar-hi cullerada, i afavorir els locals, quan Romaric rebia una pilotada que li va deixar un ull de vellut, i tirar pel camí fàcil de xiular penal.
Amb el marcador en contra i pocs minuts per davant ni l'entrada de Pandiani va evitar la derrota.
Diumenge, més. Un Vil·la-real en hores baixes ens visita. Cal seguir sumant.
Contracrònica escrita per l'Eugeni Rius
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada