Els que hem nascut a Granollers, Badalona, Reus, Sant Hipòlit de V. .... o hi hem viscut un temps, i en matèria esportiva ens hem deixat agafar pel sentiment chauvinista i certament lògic de donar suport i estimar els clubs esportius de la teva ciutat i comarca, hem viscut sempre amb la sensació de tenir l'enemic al costat de casa, el Barça. El tarannà prepotent, especialitzat en fotre els altres -siguin o no de prop- ha significat la part penosa d'una història plena d'èxits que tot el país ha corejat.
Paral·lelament, aquesta actitud caïnita, s'ha implantat sense que la resta del país els aturés els peus. El darrer capítol d'aquesta història no se'n alegra únicament de fotre perjudicar els germans. Sotmet tot el país, i alhora provoca els danys col·laterals en l'esforç, els sentiments i l'economia d'aquests altres clubs que sempre han hagut de suportar la dictadura del més fort.
No ens ha de sorprendre, ni en l'aspecte nacional, ni en el psicològic, que el club més representatiu del Cap i casal de Catalunya prioritzi una supercopa d'Espanya, a una de catalana. El món del futbol professional es mou principalment seguint paràmetres econòmics. L'esport i els sentiments es deixen en un racó, encara que coincideixi amb del moments més humiliants de la nostra història nacional.
El principal problema rau en el respecte a la resta dels catalans. Aquí representats per uns altres clubs menys o més modestos que amb la il·lusió i esforç que correspon han concentrat la seva preparació en una competició que omplia el sentit del seu moment actual. Creieu que l'equip de futbol de Manlleu, tindrà al llarg de la seva temporada l'oportunitat de donar a conèixer els seus mèrits esportius, de fidelitzar una afició o de guanyar diners en drets televisius, disputant la competició de 2ªB, com ho faria en una final a nivell català? Pel mateix “Nàstic” li suposa una enorme putada, en els seus mateixos interessos econòmics i esportius deixar passar de llarg aquesta competició, tot i ser un equip de segona divisió, que en el fons somniava en poder-se enfrontar a al Barça o a l'Espanyol. Fins i tot l'Espanyol amb una dependència econòmica que l'obliga a planificar les temporades amb una austeritat inversemblant, havia renunciat a diverses opcions de ingressos econòmics, per a no faltar a la cita de la final catalana. I paradoxalment, com si es tractés d'un bomber, se significa com el samarità, que per a intentar posar solució a aquesta danys col·laterals, oferint-se a jugar un amistós a Tarragona i ressuscitant la final catalana al seu estadi.
Van a fer una” patxanga” al Marroc, i es passa dels títol més important a nivell nacional?
De què van?
No hi ha excusa, ni fent-ho Rosell, ni Laporta, ni Nuñes, ni Gamper ni sa puta mare.
Si això ho fes el Reus, el Joventut, el Granollers o el gel Puigcerdà, ja la tindríem armada. Els dirien de tot, fatxes, botiflers, traïdors.....
Els que ho han fet tenen patent de cors. Fins quan? Quan hi haurà un premsa independent que tracta aquesta colla, com el que són?
Si aquesta és la manera de demostrar que el Barça és més que un club: No, gràcies.
Que es limitin a representar l'estúpida Espanya. Està clar que la seva implicació amb Catalunya depèn únicament d'uns interessos econòmics. Vaja, més o menys com en Millet.
Barcelona és bona si la bossa sona, i si es deixen prendre el pèl, molt millor............
Aquí l'únic coportament correcte, a banda del Manlleu i el Nàstic, l'ha tingut un equip que es mal-anomena Espanyol, i que ha renunciat a uns ingressos, per ser fidel a la Suercopa del seu país. És a dir, igual que aquesta colla de mercenaris als quals no els fot cap mandra jugar de matinada al Marroc, un cap de setmana.
No sé si els catalans ens podem permetre, ni presumir de tenir aquesta mena de projecte de cavall d'Atila que ho trepitja tot, sense haver trobat encara la fórmula de no deixar-hi créixer l'herba.
Crònica escrita per l'Eugeni Rius
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada