Segurament es tractava del dia indicat. I afortunadament els seguidors blanc i blaus van poder mostrar la seva disconformitat amb el coll fora l'aigua. Ja feia dies que li tenien, i segurament això els donava raó i tranquil·litat per a expressar-se amb contundència. Tot i veure que flirtejar amb Europa no és sinònim de res, van bramar amb gust i ganes, mentre veien com Tamudo posava una cirereta final que més aviat els donava la raó.
Era el comiat d'una temporada calcada a moltes d'altres, des de l'òptica blanc i blava. Buscant semblances, val més el tarannà Cornellà, que el de Lluís Companys. I així, amb aquesta mitja alegria i mitja frustració, s'empeny un altra any, una altra temporada.
L'afició, viu al dia i ja no se'n recorda d'aquells patiments. La gent ja és de Cornellà. Ben diferent que els que organitzen la lliga, que encara ens deuen tenir a la casella dels "equips ascensor" i no se'ls va acudir altra cosa que fer-nos jugar a l'hora dels equips que s'hi jugaven tot, encara que la missa estava del tot dita.
Una veritable desgràcia, ja que m'hagués fet més gràcia seguir amb més atenció la lluita Saragossa-Rayo-Vila-real-Sporting-Granà, que no pas la religió blanc i blava. L'emoció ens va quedar en segon pla, al marcador simultani, i ens vam concentrar en observar els darrers minuts de molts dels nostres sobre la gespa de Cornellà.
Adéu a uns quants
Diuen que en seran tants, els que se'n van. Amb ganes i desganes. El mateix Weiss, que devia estar contentíssim per la premier guanyada pels seus "citizens", és dels que voldria seguir. Diuen que Coutinho també, i perquè a Romaric no li han donat dret a vot. "Aquí se vive mu bien" .D'altres com Marquez, no en volen ni un minut més, i alguns que han vist com les gasta la directiva i l'entrenador amb les seves fòbies, no els disgustaria gens emigrar.
I si la temporada present ens en ha recordat de passades, us puc assegurar que també s'assemblarà terriblement amb la vinent. Arribarem al 30 d'Agost amb el que ens queda, i a tres quarts de dotze de la nit ens arribarà la poca il·lusió a cabassos. I l·lusió evidentment en forma de cedits i "obres de caritat" d'equips potents del continent que no saben que fer-ne dels seus "Coutinhos", "Dídacs", "Romarics"......... Jo em demano Pedrito, Gago, Aduriz, Senna, Essien, Granero, i el retorn de Coro.Total, si l'any que ve ens ho hem de jugar al darrer segon com el Vila-real, Coro està mostrant eficiència en la lluita de rescat del Girona.
Bromes a part, és evident que als Cristians Alvarez-Gomez-Alfonso (a veure si juga ja), Verdú, Raul Rodriguez, Mationi sà, ( i no sé si continua algú més) se'ls ha de completar.
Revàlida Víctor
Si, també Uche i Victor Sànchez. Vaig veure el partit amb els ulls de revàlida. Vaig voler examinar si Victor és apte per a jugar al mig centre, amb prestacions comparables o superiors a Marquez, Gomez o Tejera, que sona per l'any que ve. El cert és que el vaig veure poc participatiu. Força cohibit.
Va ser un partit amb poca història, més enllà del que he analitzat extensament, després d'una segona volta estil ós, és a dir de hibernació.
Pochetino tornava a posar Raül de lateral, Forlin al darrere amb Héctor i Javi López de correcamins al mig camp. Raül va ser el que van mostrar més versatilitat fins que es va lesionar, i amb Baena al camp tot va tornar a la normalitat.
El Sevilla va merèixer sobradament el gol, que va arribar al descompte de la primera part. Una defensa "amb xip vacacional" va deixar campar lliure a Negredo, que la única ocasió en que no es va posar en fora de joc, va aprofitar un de les clàssiques errades en passades compromeses. 0 a 1.
L'Espanyol havia fet molt poca cosa. entre d'altres una gran ocasió de Weiss, que contràriament al que el caracteritza va voler buscar el lluïment d'Alvaro, que va veure com li robaven la cartera, o un excepcional slalom de Coitinho, d'aquells que justifiquen una tarda d'avorriment.
Coutinho, però, encara va ser a temps per a acomiadar-se amb un gol, en resoldre molt bé una gran jugada de Verdú. Però això ja va ser a un quart d'hora del final. Mentre tant la gents es va distreure amb el simultani i els "carrussels" radiofònics. Gol en el Sardinero! Gol en la Rosaleda!. Expulsión en el Alfonso Perez Muñoz! I així tot un seguit de cantarelles que configuraven la fesomia d'una jornada i d'una temporada.
Agafeu-vos ben fort.
I és que el germà del Texeira Vitienes que va ser el protagonista de l'ensarronada del Camp Nou, no va voler tancar la temporada sent menys que el seu germà i la va "armar" a Getafe, poc abans que Falcao i Tamudo, li acabessin de donar forma a tot plegat.
Vila-real i Sporting a segona amb el Racing. Sobren comentaris. En baixen tres i maricón l'últim. El malt regust que deixa tota la història fantasmagòrica de la rajola "castellonense", arriba de bon grat a l'afició gironina. L'ambició per Europa s'ha traduït en baixar d'una tacada a segona el primer i a segona B el segon equip. Un avís per al Màlaga i tants d'altres com el Llevant.
Vet aquí un gat vet aquí un gos....
Finalment, gol en el Madrigal! Gol en Vallecas! Orsai, però Tamudo és tant "puta" com sempre. Més "puta que bonic" s'amaga en un suposat de no intervenir a la jugada, i acaba intervenint a tope. Si senyor. Ja convé que equips fluixets com el Rayo, Saragossa i Llevant segueixin a primera. De cara la temporada vinent, a banda dels que pugen, ja cal començar a veure si existirà algun equip més fluix que el nostre. D'això en diuen prevenció. Agafeu-vos ben fort!
Contracrònica escrita per l'Eugeni Rius
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada