Sense aturador

Espanyol 0 - At. Madrid 1

 Embalats cap a un nou rècord, l'Espanyol va complir la sisena jornada de lliga sense conèixer la victòria. Ni tant sols capaç d'empatar, es disposa a jugar ja des del mes d'Octubre un seguit de finals amb un únic objectiu, salvar el coll.


 De circumstàncies, com ja el primer dia, Pochettino presentava una alineació ben nova. A les baixes de la pretemporada se'n ajuntaven de noves amb expulsats i "castigats". El colador en què es va convertir la defensa en diferents estones dels partits precedents, deixava Capdevila a la defensa i feia apostar per un nou 4-4-2, amb un greu error en l'elecció de les peces.



Mala elecció

 Si vols jugar amb dos davanters, i comptes amb dos homes de la potència física i característiques rematadores de Longo i Stuani, no te'n pots estalviar un. Simao tampoc ha donat la talla en l'inici de campionat. Ni és moment de posar-lo al lloc on no serveix.
 Els homes escollits pel mig del camp, per acompanyar a Verdú de bon inici, tampoc van estar encertats a la primera part. Posar Forlin en aquesta posició, per voluntat que hi posi, és jugar amb el fre de mà fixat. Ja vindran partits en què cal ser més forts al darrere.
 Les poques intencions creatives, topaven davant un equip ordenat que no necessitava de cap sobre-esforç per aturar la passivitat i manca de idees. Si a això hi afegim que ningú es desmarca i ningú demana la pilota, el partit es regala.


Regals defensius

El matalassers ens ho havien posat molt bé, en no presentar ni Falcao, ni Adrian a l'equip inicial. Ni els feia falta. Creant ben poc joc, en van tenir prou, per a marca el 0 a 1, al minut 29. RaúlG rematava tot sol una centrada de Juanfran. Posats a castigar algú, Javi López podria ser l'escollit en una defensa on sempre hi ha algú que desentona. El 90% dels casos, el lateral dret. Mattioni, recupera't!
 A la jugada següent el mateix Javi L feia un misto que posava fàcil el 0 a 2, que mai va arribar. Per contra l'Espanyol feia la primera rematada -si se'n pot dir així- quan Cristian Gómez feina una remata des de fora l'àrea, amb la dreta.
 Abans d'acabar el primer temps, Pochettino telefonava des de la grada a l'entrenador-físic Jesús Pérez i ordenava el primer canvi. Sacrificava Cristian Gómez, i entrava l'eterna" promesa Rui Fonte. Simao reculava la posició. El futbol no millorava.
 En començar el segon temps, Simao es retirava i Stuani sortia per a reforçar l'atac amb "dos tancs". La filosofia del joc va començar a canviar. Les incorporacions dels centrals, un major ordre i més participació de tots, van permetre minuts de millor futbol, amb alguna mostra de intenció d'arribar a la porteria rival. Es jugava en camp contrari. Només molestava la bona voluntat de Forlín, que no va ser substituït fins que va rebre una targeta, com tantes vegades per protestar. Nova trucada de Pochettino.


Tampoc

 El va rellevar Tejera, un home amb molt més futbol a les botes. Al darrer quart d'hora Stuani va poder empatar de cap en dues ocasions. Poca pólvora per 45 minuts de futbol d'atac, en què les arribades van ser comptades, les dues rematades d'Stuani, un xut de Víctor Sánchez i una pilota robada per Longo, que van fer lluir a Curtois.
 En definitiva, els nervis creixen i només queda assolir un triomf per aixecar el cap. És aviat per donar-se per vençut. Queda molta cera per cremar. Caldrà veure com està la metxa.

Contracrònica escrita per l'Eugeni Rius