dilluns, 29 d’octubre de 2012

Inoperància v/s ineficàcia

Espanyol 0 - Màlaga 0


 Les mateixes mancances exposades en les jornades anteriors, no van ser prou motiu per a lamentar de nou una derrota. A banda del detall, ni l'Espanyol va ser tant inferior al rival, ni el rival va mostrar debilitats després de la gesta a la Xampions, ni l'empat va estar un clar pas enrere en les espiracions de supervivència dels blanc-i-blaus.

 A les mancances ja sabudes de l'equip, hi hem d'afegir la tossuderia de Pochettino. Desconec si els de Rosario tenen en el context sud-americà, un tòpic carregós com el dels manyos, però la tossuderia de l'entrenador espanyolista és gran i persistent.

 Com fan d'altres entrenadors va anunciar l'onze titular, fent creure una disposició determinada sobre el terreny de joc, que a l'hora de la veritat no es va complir. La presència de Forlín feia pensar que supuraria el seu posicionament a l'eix de la defensa, a canvi del sancionat Colotto. Però no, Pochettino va tornar a provar Víctor Sánchez al lateral dret. Raül R passava al centre i ens tocava suportar una tarda més "la creu" d'haver de veure Forlin al mig centre defensiu. Aquesta vegada al costat de Cristian Gómez. Víctor Àlvarez recuperava el lateral esquerra, on va tornar a tenir una bona actuació que pot deixar moltes tardes a Capdevila a la banqueta.


Problemes per a Verdú
 A davant, la incorporació definitiva de Sergio Garcia no va ser tot lo determinant que es podria imaginar. En aquest equip, resulta que la bona actuació d'elements com sobretot Víctor Sanchez, Cristian Gómez i Sergio Garcia, depèn de la seva connexió unilateral amb Verdú. Ja podeu imaginar que a Verdú li ha de sortir fum per a tot arreu. L'equip depèn d'ell i les combinacions més atrevides d'aquests homes, i la resta també. En conclusió si Sergio G o qualsevol dels altres no assoleixen un assortit ben variat de connexions amb Verdú, les jugades de gol no arriben. I, si com és normal, Verdú juga lligat de mans i peus pels rivals, la situació física, psíquica i d'eficiència del "geni de l'Eixample", és per anar a urgències. D'aquí ve que des d'aquest web insistim en la importància que els homes del migcentre tinguin més facultats creatives, i si hi ha Forlin, ja perdem un alt percentatge d'efectivitat. Si un dels dos no és Tejera, el futbol ja no és del tot controlat.



Ineficàcia andalusa
 A diferència del dia del Rayo, i seria per a donar repòs als seus homes, Pellegrini no va pressionar en excés la sortida de la pilota, de manera que les errades no es van produir en aquest temps. Però el cert és que no ho va necessitar. Les pilotes tampoc arribaven ni amb continuïtat, ni amb perillositat al davant.
 A diferència de la resta de partits, els rivals no van aprofitar aquelles desconnexions habituals de la línia defensiva. En una falta i un córner De Michelis va errar el 0a1. Aquesta ineficàcia atacant, va estar un regal per a l'Espanyol.



 Inoperància catalana
 Com a la resta de partits, el joc de creació dels banc-i-blaus va ser tant eficaç que Cavallero va estar inèdit a la primera part i gairebé a la segona.
 Poca més història.
 En aquest cas, el temps de descompte va poder tornar a ser decisiu, quan Cristian va aturar l'única clara oportunitat de gol dels andalusos a la segona part. Gràcies als andalusos pel perdó i esperem que l'empatx de castanyes i panellets no perjudiqui als nostres en la seva visita a Anoeta diumenge al migdia.
 Contracrònica escrita per l'Eugeni Rius