Si hi
ha alguna cosa que pugui desvirtuar més una lliga que els àrbitres, això és un
equip que no s’hi jugui res. El Llevant, sense haver sumat encara els 40, ja fa
jornades que fot el burro i regala punts als del darrere. Si algú s’havia cregut
lo d’Europa, la manca de concentració de l’equip del partit contra el Granada ho
posa tot en dubte.
Com a immemorial
capital mora, i pel seu darrer resultat futbolístic, queda ben clar per l’Espanyol,
que Granada no és Europa.
Aguirre va
posar sobre el camp el millor onze posible, situant a Baena molt enraderit en
la sortida de la pilota. No en sé el sentit, però per ignorància vaig pensar
que es tractava d’una tàctica especial per aquest partit, per part d’Aguirre.
Un equip sense toies
El Granada, és
un d’aquells equips que personalment em dona la impressió que té més bon equip
que la posició que ocupa. A banda dels
laterals Nyom i Siqueira, compta amb altres jugadors prou destacats com
Roberto, Torje i Nolito, que el fan més perillós del que sembla.
L’Espanyol
portava el control del partit, i poc a poc, els andalusos semblaven recular de
manera determinant, amb jugades d’autèntica mala sort amb dos homes lesionats a
l’hora, o més tard Diakaté estabornit per una “gardela” de Sergio. Per cert, i
sense ganes d’ofendre, Diakaté i Wakasso, tindrien molts punts a favor en concurs
de lletjos.
No me’n refio
Poc a poc, i a
la vista de la inoperància de cara a porteria, em va anar entrant certa mala
llet. Dies enrere havia vista el Llevant atropellat pel nefast Mallorca. No sé quants
punts porta regalats el Llevant les darreres jornades als equip del darrere,
però és el clar exemple que quan equip no se la juga del tot, s’abaixa els
pantalons amb més facilitat, que s’obria l’escot la tia de l’anunci de “busco a
Jaques”
Al minut 36, l’Espanyol
feia una falta en un dels punts més perillosos del camp, i Nolito l’executava
amb mestria, i amb l’ajuda de la innocent col·locació de Kiko Casillas. 0 a1.
Ja seria el
resultat definitiu. Ni l’Espanyol va tenir idees noves, ni el Granada s’hi va
haver d’esforçar.
En començar el
segon temps, va semblar que la cosa canviava. Als primers minuts hi va haver
una mena “d’atac i gol” que aviat es va aturar, per donar pas a una estona de
joc ben avorrida.
Aguirre es va
equivocar en fer entrar Petrov per Víctor, un jugador sempre útil en el control
de les jugades d’atac i efectiu en el tall. El Granada ben poca cosa feia. Una constatació
atribuïble a la tremenda eficàcia de Kiko en el joc alt, és el fet que un alt
percentatge de les jugades d’atac dels rivals queden avortades a mig fer. A les
seves mans. Sobretot pilotes al segon pal. Tota una garantia. Llàstima de l’excés
de confiança en el gol.
Poca concentració o diners
D’aquí al final,
l’Espanyol va tenir molta possessió i gens de remat. Hi va haver un parell de
jugades claríssimes de gol, aturades per Roberto, i al final tres punts
importantíssims pel Granada.
Si la teoria de
la poca concentració, amb el Llevant de protagonista, no és certa. No us la
creieu. Ja només queda creure que aquests equips regalen punts a canvi de
diners. Diners que fan molta falta per pagar els sous milionaris dels jugadors
a tots els equips.
Contracrònica escrita per l'Eugeni Rius
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada