Sense massa sort

Espanyol 2 – Real Societat 2

 Es poden analitzar els xuts a porta, el percentatge de la possessió i sobretot els gols, a l'hora prendre les conclusions de com ha anat un partit. Si empates a dos amb dos magnífics gols a favor i en contra dos gols de pissarrí, el joc de despropòsits et posa de mala llet. L'actual situació de l'Espanyol a la classificació li permet alguns episodis de mala sort. Però sense baixar la guàrdia.


 Les baixes de Capdevila i Wakaso asseguraven la titularitat a Víctor A i Simao. Bé pel primer i resignació pel segon. El defensor continua mostrant-se una promesa destacadíssima del futbol, el segon un veterà sense sacrifici, que minva les prestacions defensives de l'equip i que en atac té aparicions comptades.
 Una de les poques aparicions, al minut 8 va ser per posar una centrada, amb l'ajuda del defensor, que Sergio va aprofitar per al 1 a 0.

Bon futbol
 Va ser un inici amb ganes i intencions, d'un equip que sense mostrar-se superior, dominava amb un primer toc resolutiu, canalitzat per l'eix Victor S-Verdú-Sergio G. La Reial Socitat no ocasionava cap perill, fins que al minut 23 una pilota a l'àrea que surt a rebutjar Kiko, es troba que la defensa no tanca prou bé, i Agirretxe va a tocar-li la pebrotera. Amb l'estorb del davanter, l'impacte dels punys queda curt i Zurrututza connecta una vaselina, per empatar.
 El joc dels pericos no es va ressentir amb l'empat i va seguir jugant igual de bé amb la pilota i molt millor defensivament, en pressionar l'equip contrari des de la sortida de pilota. Fruit del bon joc, el preciosisme es va apoderar de Sergio i Verdú per fer una excel·lent jugada en què Stuani rematava amb agilitat una centrada del del Bon Pastor. 2a1.
 Quedaven pocs minuts per la mitja part i les sensacions eren bones. A la segona part l'Espanyol va sortir ben col·locat. Entre la pressió i l'entramat defensiu, semblava que la voluntat dels bascs no reeixiria.


Un altre gol de pissarrí
 Hi va haver algunes ocasions a cada porteria. Una d'elles prou lamentable. De nou els punys de Kiko no encertaven en un xut directe en què pilota no va entrar miracle, mentre el porter la buscava ja dins la porta. A mitjans de la segona part, Víctor Àlvarez es lesionava, el suplia Raül Rodríguez. Rodríguez per Àlvarez, cap complexe en qüestió de cognoms, si atenem que a la defensa donostiarra hi ha dos Martínez i un González.
 Quan quedava un quart d'hora una bona combinació de l'atac basc posava la pilota sobre Griezman, que mentre intentava fer un toc sobre Agirretxe, es trobava un “oportú” Javi López que en la seva anticipació clavava la pilota dins la porteria de Kiko. 2a2.
 Als darrers minuts, amb l'entrada de Petrov per Simao, l'equip va intentar fer el tercer, però francament, tant podria haver marcat un equip com l'altra abans d'arribar al final.
 Contracrònica escrita per l'Eugeni Rius