Espanyol 0 - Osasuna 1 (Jornada 32)

Euskarri kasco

No s’exagerava gens quan des d’aquest web la setmana passada advertiem que l’Espanyol d’aquesta primavera era una ganga per als rivals. Tota una oportunitat d’obtenir beneficis d’un equip en temporada de rebaixes. Als navarresos els faltava molt poc per començar a gaudir de l’estat de tranquil·litat que envaeix els blanc i blaus. Dit i fet, l’Osasuna s’ha apuntat a la nòmina d’equips beneficiats del nostre estat de gràcia. A aquest pas excedirem a la UEFA per fair-play i altruisme. No existeix aquest premi? Doncs que l’institueixin...

Ni carn, ni peix

Al mati, en plena tertúlia perica, amb els meus amics ja advertíem que si hi havia lluita, no hi havia punts. Us informo que a la colla ciclista amb la que surto molts diumenges al matí, hi ha un elevat índex de “periquisme incondicional”. En aquest cas érem sis, quatre pericos, un culé i un “ni carn, ni peix”. És per gaudir-hi. Amb la pena dels blaugranes al Colombino vam riure una bona estona, però la felicitat total tampoc la vam gaudir. Al Mariano, el culé de la colla i perdedor de mena, el vam posar en evidència a l’hora d’emorzar i a tots els “repetxons” de les carreteres que limiten entre el Maresme i el Vallès Oriental. Però els pericos tampoc vam anar a dormir tranquils del tot.

((Foto: EFE, Alber Olivé))

A les obligades absències de Zabaleta i Moisès, Valverde hi afegia a l’onze incial el de l’emprenyat Riera. De nou, posava els millor efectius per encarar l’enèsim partit decisiu. Decisu per a poder seguir dient que Europa encara és possible.

Enlluernat

Sense fer un joc lluït, i després de dues aproximacions a l’àrea de Kameni, amb un desafortunat Plasil que arribava sense massa dificultat amb una pilota al pal i una errada davant de porta, l’Espanyol prenia la batuta i començava a arribar a l’àrea contraria amb cert criteri. Aquesta relativa bonança s’espatllava de cop i volta a la mitja hora de joc. El Kameni de “les mans toves” reapareixia per deixar morta a l’àrea petita una pilota relativament fàcil que li arribava al llançament d’una falta. Astudillo oportú, la posava dins. Tinc la meva versió del gol d’Astudillo.

Les tardes de sol a Montjuic són gairebé sempre iguals, i no entenc perquè l’equip no se les enginya per triar la porteria que dona al sot del migdia. Per l’angle en que venia la pilota, n’estic segur que Kameni estava enlluernat i no va saber com entomar-la. En el pal de Plasil, ja s’havia enlluernat.

Però això queda enrere i s’ha d’acumular en l’experiència dels nostres jugadors. Caldrà estudiar com es pon el sol a Cornellà.

Sense temps a reaccionar, deu minuts després Kike Sola posava a prova Kameni. Un Kameni més afortunat, que tornava a evitar un gol de Plasil.

Entra Riera

En resum un primer temps amb només un xut entre els tres pals i Valverde reaccionava donant minuts a Riera i el feia entrar en lloc del David Garcia. L’equip es reestructurava amb Coro a la dreta de l’atac, Valdo al lateral dret buscant una profunditat a l’estil Zabaleta, i Chica al lateral esquerre.

Sense temps a tastar la reestructuració, L’Osasuna tornava a posar a prova l’Espanyol en una jugada que el mexicà Vela que va desaprofitar una indecisió de Jarque, que sembla que des de Nadal encara està buscant el gos...

Poc després Luis García feia una magnífica passada de gol que no trobava rematadors. Valverde desesperava. I encara més quan veia l’ex-perico Juanfran perdonant amb un travesser a porta buida. De nou se la jugava incorporant a l’equip el jove Jordi Gómez en el lloc d’Àngel. Un jugador que mostra aptituds i que esperem que aviat aporti coses a la distribució del joc, tant encallada quan no hi és Ivan.

D’aquí a la fi del partit l’Espanyol ho va intentar tímidament, i no va ser fins al darrer quart quan Tamudo en dues ocasions va estar a punt de girar el marcador. Final O a 1 i mocadorada/bufandada, que va fer molta gràcia als culers.

Sempre ens quedarà la Camp Nou

Definitivament la nostra opció només passa pel setè lloc que ens dona opció a la “interdropo”. Un premi força cafre i que està a la frontera del premi i el càstig. Si la guanyes cap a la UEFA, però és una purga per als jugadors, ja que a finals de Juliol ja han d’estar a punt per jugar 90 minuts a tope, la qual cosa exigeix el seu físic. Sort que sempre ens quedarà el Camp Nou per donar almenys una alegria a l’afició abans d’acabar la temprada. Dissabte vinent.

((Contracrònica d'Eugeni Rius))