dilluns, 12 de maig de 2008


Vilareal 2 - Espanyol 0

Desesperant, si no fos per “los otros”

Tal com són les coses del futbol, a aquestes altures ens podem trobar que mentre nosaltres ja fa setmanes o mesos, que estem demanant que s’acabi la lliga, d’una p vegada, hi ha equips que li estan trobant el gust a la competició, i no voldrien  que s’acabés mai, per si encara poden atrapar el títol. No em refereixo a “los otros”, que podrien estar jugat segles i continuarien quedant eliminats de tot el que participessin, canviarien entrenadors i regalarien ordinadors personals, i estarien allà mateix amb unes ganes indescriptibles per tornar a fer un equip de “magnífics” a cop de talonari, dels grossos.

Em referia al Villareal, on l’afició porta mesos gaudint tant del futbol, que no volen que això s’acabi mai.

I pensar que va ser tot just, fa una volta quan el nostre equip va fer un bon partit. Va ser la nit de reis....

 

Us agradi o no, és un dia d’alegria. La consecució de la copa de campions d’Espanya de juvenils, fa pensar que hi ha RCE Espanyol per a molta estona. Ens enorgulleix.

La noticia del fitxatge del porter argentí Cristian Alvarez, no es una mala notícia, perquè si finalment Kameni toca el dos, ja no ens enganxarà amb els pixats al ventre.

Més mal aspecte, tenia lo d’una defensa titular amb Lacruz. Aquell home de reaccions inesperades.

Valverde, presentava una alineació de contenció. Luis Garcia tornava a la punta d’atac, i en aquesta ocasió Àngel Martínez ocupava la mitja punta. El mig del camp semblava enfortit amb aquesta decisió. No us diré que no m’agradi, l’opció de Luis G a la punta d’atac., però si que fa una mica de mal als ulls veure picar els córners al davanter centre.....


Monòleg

El partit va començar amb algunes aproximacions perilloses dels dos equips a l’àrea contrària, per passar de seguida a un monòleg atacant dels groguets, a partir d’una jugada desafortunada en què Lacruz, sempre Lacruz, enviava una pilota al pal dret de Kameni. Un ensurt gran, que només va ser el primer.

Fruit del monòleg atacant es van succeir un seguit de bones intervencions de Kameni, i finalment dos excel·lents gols, de Venta i Pirés, que van deixar un 0a2 al marcador, que només va ser contestat per una bona jugada de Riera amb rematada d’Angel. Possiblement els moviments entre línies d’Àngel van ser el més destacat de l’Espanyol. El seu joc em recordar molt al de Luis G.

La segona part començava amb una altra cop baix. Valverde substituïa Zabaleta.

Sense un clar domini, l’espanyol va començar a marcar la pauta. Tres llançaments perillosos des de fora a l’àrea als minuts 7, 8 i 11, de Jarque, Lola i Riera, podien haver donat resultat a la renovada vocació ofensiva.

D’aquí al final, poca cosa més per explicar, que una rematada de Luis G, al darrer minut.


El Piti-club i el puticlub

En resum, si la jornada ens hagués portat un nou empat, encara podríem estar mig contents, dins el que cap. Però res, cal que s’oficialitzi lo de les vacances. Aquest cap de setmana, i amb molt bon humor, he dedicat una estona al lleure sense oblidar-me dels nostres colors. En una activitat de lleure-bricolatge, li he decorat al meu fill un niu d’ocells que li va regalar l’amic Enric. Un niu decorat com un niu d’amor o un indret d’intercanvi sexual, depèn de com s’interpreti. L’he anomenat Piti-club i com es veu a la foto, l’he guarnit amb la nostra mascota. Com a mínim, ja que som desafortunats en el joc....

El mal moment que travessem, només el consola l’altra mal moment, el de “los otros”, també mundialment coneguts per ser més que un club, un puticlub. Optimistes de mena, ell ho viuen com si fos un fet puntual. Un moment de “mal rotllo” que esborraran quan guanyin el Trofeu Juan Gamper amb el nou i flamant entrenador especialista en tercera divisió,i que els ho ha de solucionar tot.

Però ja ho sabeu, les temporades fracàs són el més habitual a Can Barça, o és que no us recordeu de la sequera viscuda entre mitjans dels seixanta i primers dels vuitanta, amb l’excepció de l’any de Sotil. Prepareu-vos doncs per recordar les etapes Rexach i Serra Ferrer, per esmentar-ne una de recent, i no rememorar,Olsen, Artigas, Seguer, Bukinham, Weisveiler, Kubala, HH, Rifé i mig Venables.   

((Contracrónica: Eugeni Rius))

4 comentaris:

Jotaká ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Jotaká ha dit...

No, si ya lo dicen esto...

Cuando en la crónica de un equipo se habla más de "Los Otros" que del propio equipo, mal vamos, mal...

Ya se pueden poner las pilas "Los Nuestros" porque, por mucha primera vuelta magnífica que se haya hecho, al final siempre queda en mente los úlimos resultados que -a fin de cuentas- siempre son los que nos dejan el sabor de boca final...
En este caso, amargo y malo...

Aupa "apañó", aupa...

Antena Perica ha dit...

Visca el piti-club de l'amic Eugeni: que aquest niuet d'amor ens obri noves emocions d'aqui uns mesets.

Només ens queda un partidet de comiat contra l'Almeria. Quin fantàstic paisatge tenen al Cabo de Gata !!!

Bones vacances per a tothom !!!
Erik

Antena Perica ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.