dimecres, 25 de març de 2009

120.000 euros per Jurado i alguna cosa més

Com cada temporada, a mesura que s'acosta el final de la lliga de futbol, es van veient coses, molt allunyades de l'esperit que hauria de dominar l'esport.

La compra i venda de partits, sobretot a la part baixa, existeix i ha existit sempre. N'hi ha però, de més vius i de menys. La maniobra del Mallorca, és de "chapeau". A més d'haver aconseguit la cessió d'un gran jugador, Jurado, resulta que pertany a un dels equips a qui s'havia d'enfrontar en aquest tram final de la lliga, l'Atlètic de Madrid. I amb una clàusula segons la qual si el jugador el volien fer servir per jugar en contra del seu equip d'origen, calia pagar una clàusula. L'excusa permet la circulació de maletins sense que ningú investigui. Algú sap per a quin concepte el Mallorca, va pagar 120mil euros a l'At de Madrid. Algú pot assegurar que hi havia 120mil euros? Abans del partit l'entrenador mallorquí declarava "los tres puntos valen mas de 120mil euros".

Mentre tant, els pericos seguim observant amb "el ciri a la mà" com sempre, la caiguda en picat del nostra equip. De dret a segona.

Ni la mala actuació dels àrbitres, ni l'afer dels maletins, pot justificar del tot la situació. Se l'han guanyat a pols.

Veient l'actuació d'equips com Numància, At Bilbao o Osasuna, per posar exemples d'equip de la part baixa de la classificació, que com a mínim hi posen un "parell d'ous", cal puntualitzar que tots els punts que s'han perdut contra equips inferiors, ha estat per això. Precisament no posar-hi collons.

Dels partits jugats contra el grans, millor ni parlar-ne. Han estat les millors actuacions dels blanc i blaus, i si les repassem amb lupa, direm que tret el partit del Camp Nou, a la resta sempre l'àrbitre ens ha manegat. Al Bernabéu, a casa i a fora amb el Sevilla i el Vila-real. L'atracament de Mestalla. Només l'Atlètic de Madrid se'ns va "follar" amb legalitat i mereixement. I si li haguéssim pagat 120mil euros?

Això només hi pot posar solució una intervenció de Baltasar Garzón investigant maletins, i fent baixar a segona B els clubs endeutats. Perquè la tàctica Baltasar, d’anar a Montserrat a pregar per un miracle, ja està molt gastat i als agnòstics ens fa certa urticària.

La casualitat va voler que Pochetino es trobés a Dusko Ivanovic a Montserrat. Ves per on...

Escrit per Eugeni Rius