dimarts, 3 de març del 2009

Espanyol 0 – R.Madrid 2

Mala experiència a tres bandes

La plasmació de dues de les jugades més típiques del billar, van marcar la capvuitada del gran carnaval. Un “misto” d’Alonso a al primera part, va ser contestat per una “carambola” de xurra de Guti. I el 7 del Madrid va acabar fent un set al tapís de Montjuïc. Cal cosir a corre cuita. Sense temps a descansar el cap de setmana que ve l’anunciada excursió. Si aquella de “Que buenos són los farreros del Sutton....que buenos són nos llevan de excursión”

Els culers ens havien posat més pressió, de la que habitualment sotmeten als seus porter. Si els seus porters, els nostres amics, Valdés, Bonano.... L’Espanyol va sortir al camp l’actitud ja habitual de l’era Pochetino. I sense complexes. Sense més complexes, que la de no tenir només jugadors que prenguin automàticament decisions, comés l’exemple de Sergio “gladiator” Sanchez, “Mariscal” Jarque, “Magic Pareja, Déu la Penya, o “matador” Tamudo. I és que el dubitatiu Nené,em continua posant dels nervis....En definitiva futbol i bones intencions. Només va faltar una mica de sort per tal que una pentinada de Roman, no tingués un final feliç, un final d’orgasme comparable al que es practica en algunes perruqueries. Una sort que tampoc acompanya a Ivan L M Alonso (algú sap que vol dir L M?), ni en fer el misto del minut 24, ni la rematada del minut 39.

Sábado de Ramos
Una sort que estava més del costat dels madrilenys, que sense deixar passar els perceptius 40 dies després de carnaval, es van muntar un “sabado de Ramos”, de dos dels Ramos que més odio. Això si, amb el permís de l’arbitre Artur Mas-Mejuto Gonzalez, que va perdonar l’expulsió del lateral madrileny, després bufetejar Alonso. La sort més gran va venir en una carambola de Guti, que va fer rebotar la pilota en la ma de Kameni, el pal i de nou la mà del camerunès, abans d’entrar a la porteria.

Després mentre l’atac blanc i blau intentava trobar forat, amb Tamudo inclòs, Raul Gonzalez va sentenciar. Per més bona voluntat que hi posessin De la Penya i sobretot un Pareja bolcat en la creació, no hi va haver manera de fer cap gol a un Casillas, segur com sempre.


Lleig
Ara només queda esperar a recuperar l’ànim per a l’excursió de Vila-real. La convidada dels jugadors, fa preveure un important desembarco de Pericos dissabte a la Plana. Migdiada, a l’autocar, campanada al Madrigal i sopar de fideuà, pot ser un bon plan per aquest dissabte. I posats a esperar, esperar una nova cagada dels culers, ara només preocupats en fitxatge de Ribery . Difícilment s’equivocaran. Difícilment en poden fitxar un de més lleig i equivocar-se com van fer en fitxatges tant gloriosos,com en cas dels Hierro, o el Touré, que es va equivocar de germà, dels Keita, que també van fitxar el Keita dolent(lo puto Keite),o en escollir entre Aimar i Saviola.
Escrit per Eugeni Rius