Espanyol 3 – Malaga 0

De tres en tres

Diuen que val més tarda que mai. Però sembla ser que els blanc i blaus s’estan començant a acostumar a la xifra del 3. Fer tres gols torna a ser habitual entre nosaltres. La xifra 3 ha deixat tal marca, que fins i tot ha madurat al subconscient del capità. Portava tres gols fins a la darrera jornada, i com mai havia fet tres gols en un partit, va decidir fer-ne tres el dia que els club s’acomiadava de dotze anys de lloguer a la muntanya màgica.
De màgica ho ha estat, però tots esperem que la màgia arribarà a Cornellà i de la mà de Pochetino i el seu equip renovat.


No es pot dir que el Màlaga mostrés en cap moment intenció de disputar el partit. Possiblement l’empenta amb la que les blanc i blaus van sortir al camp els ho va impedir. Es molt segur també que el fet de no jugar-s’hi res i de comptar amb valuoses baixes, va fer del Màlaga un equip força vulgar. L’Espanyo també presentava dues absències que desconec perquè eren. Sergio Sanchez i Ivan Alonso LM.
Un seguit de combinacions, moltes d’elles al primer toc, va ser una mostra deliciosa de bon futbol en els primers minuts del partit. Un futbol total que alminut set culminava Raul Tamudo amb el seu retrobament amb el gols, després d’una passada de Luis Garcia, que hauria signat el mateix de la Peña en veure la gran desmarcada del de Santa Coloma.



Garcia assistance

I l’empenta encara va durar cinc minuts més en que el partit ja podria haver quedat resolt. La festa es va anar diluint. De nou una gran assistència de l’altra Garcia, David, de “Garcia assistance SA”, va tornar a trobar un Tamudo que s’anava retrobant amb el gol. I després del 2 a 0, el partit encara es va anar tornant més avorrit.

Només els homenatges a alguns del jugadors claus de l’equip van fer més suportable el futbol de la segona part. Primer va ser Moisés. Després de la Peña i finalment Tamudo, després de culminar els seu primer hat trick amb la samarreta del primer equip perico. En aquest cas de penal. Un penal del que va ser objecte ell mateix, després de ser assistit per un defensa, que desconec si es deia Garcia, que havia estat desequilibrat prèviament per Nené.

Cornellà

I aquí s’acaba tot. Entrem de nou en aquell espiral estiuenc que s’inicia amb rumors al voltant d’altes i baixes, ja abans de les vacances. La tornada amb foto oficial i confirmació de fitxatges, l’estatge (esperem que sigui a Navata, per tot el significat i eficàcia) i els partit des tornjos estiuencs. Però aquest any hi ha l’afegit de la inauguració de l’estadi a primers d’Agost contra el Liverpol. L’equip més gran.


I el gran avantatge de comptar amb un gran entrenador. Que es confirmi.

Es parla d’altes i baixes. Ho deixaria tot en mans de Planes i Pochetino. I que siguin en gran part els jugadors, els que decideixin si volen seguir formant part de “la força d’un sentiment”. I buscar grans jugadors que hi vulguin també estar vinculats. Com els jugadors del segon equip, que sense fer soroll, han pujat a segona B.
Es parla de Márquez, Verdú, Nakamura i Estrada. Noms de gran jugadors, per fer un gran equip.
Sense la periodicitat de cada partit oficial,procurarem seguir en contacte des d’aquest Blog. Arreveure!

((Crontracrònica: Eugeni Rius))