Espanyol 3 (4) - Liverpool 0

Emoció Perica

Va ser un dels moments importants de la història. De la nostra història. La d’un club que fa uns quants anys va perdre la casa. I que lluny de perdre la identitat,el sentiment i la categoria, reviu amb casa nova. Uns anys, en què amb la presència de moltes cares a tots nivells, sota la batuta de Dani Sánchez Llibre, ha patit i ha vist perdre la categoria, el senyoriu o la identitat de tants altres clubs, que no sempre han reviscolat. Sense parlar del que han fet, fan i faran sempre pena.

Prefereixo estalviar-me de llançar floretes sobre les virtuts de la nova casa. Deixem que ho facin o ja ho han fet els que senten admiració, i fins i tot els que més aviat senten enveja
Un camp que mentre d’altres lluiten per donar nom a una estació de metro, quan són camí de requalificar-lo, ja neix donant nom a un aeroport. I amb aquesta alegria, pericos vinguts d’arreu ens van fer passar una estona plena d’emoció. Amb manifestacions escèniques, tradicionals o fins i tot jardineres, que ens van fer vessar la llagrimeta. Uns cants, entre els que destacava la veu clara d’en Sergi i la Sara, i un inoblidable solo de Saxo de Pep Poblet.

La presència d’ex-jugadors de Sarrià i Montjuïc fent costat al projecte de futur, que s’encetava aquest diumenge d’Agost, va estar un altra moment d’emoció de laprimera nit de futbol de primeríssima categoria a Cornellà i El Prat.

Assistències

I de futbol n’hi va haver i del bo. Sembla que l’Espanyol ha construït una plantilla compensada amb l’únic defecte, que sembla seguir depenent en Ivan de la Peña. Però no va semblar que fos fins l’extrem d’altres ocasions. El vam veurecom sempre creatiu i oferint ocasions de gol. Però no va ser l’únic. Perquè els dos gols de la primera part, i els hem de comptar tots dos perquè en van ser dos de ben legals, va sortir de la creació de Nakamura (quantes tardes de glòria al Baix Llobregat...). Una magnífica manera d’estrenar l’estadi fent gols a un porter criat a la Masia.
A la segona Verdú i Callejón, també van estar generosos amb els seus companys, i fruit d’una passada de l’andalús, Ben Sahar va mostrar tenir olfacte de gol, a banda d’un nas típicament jueu.

Dels altres debutants, cal destacar-ne la presència de Pillud, que se’l va veure tant peix com Zabaleta en els seus inicis. La resta amb la correcció habitual, destacant per sobre de tot l’encert de Luis Garcia i Tamudo, que van enxufar després d’una sequíssima temporada precedent. Els joves Marquez, Ruiz, i Didac prometen.

Fitxatges

No sabem encara quins dels homes que ahir van jugar continuaran. Sap greu la marxa de Sergio Sànchez, i sobretot la de Torrejón,quan a corre cuita s’ha hagut de fitxar un central estranger. El temps dirà si els fitxatges en un, i altre sentit, han estat un encert. Parlant de fitxatges, i pel que es va veure a la primera part, Mascherano no seria, com no ho va ser Touré, un fitxatge només pensat per aturar les exhibicions de de la Peña al Camp Nou.

Llàstima que Coro no fes el seu gol sempre simbòlic, si bé lo seu va acabar també en el segon gol del nou golejador del Baix Llobregat, Ben Sahar.

I final em més èpica, videogràfica.

((Crontracrònica: Eugeni Rius))