Capità per sempre
Possiblement passava per un dels períodes més feliços de la seva vida. És molt difícil posar-se a la pell d’un altra. Però no és cap temeritat pensar que el nou capità del RCD Espanyol, havia d’estar passant per un bon moment mental. Si a tot lo de la inauguració del nou estadi, l’ascens a la capitania i eufòria genera,l després de tot plegat i el passat final de lliga, hi afegim el més que esperançador futur familiar, Dani Jarque hauria d’estar vivint poc menys que en un núbol. De les darreres setmanes, només arribo a sospitar de cert desencant, després de perdre la companyia de Sergio Sánchez i Marc Torrejón, i tractant-se de una solució conformada la del seu amic Sergio, ni això. Inesperadament i en diferent grau els trobarem a faltar als tres.
Sobre la inexplicable sortida de Torrejón, ja el vam sentir expressar-se davant els mitjans. De bon company, ja ho sabíem que n’era. De capità en va començar a exercir aquell dia. Quina situació més oportuna que fer capità de l’equip a un jugador compromès, solidari, de la pedrera i a més del Baix Llobregat.
Quin moment més inoportú per a que les injustes coses de la vida s’encapritxessin d’ell.
El món perico a reaccionat, tal com acostuma a fer-ho, en vers d’un dels seus. Amb un sentit d’emoció molt diferent dels d’una setmana abans, els pericos ens hem bolcat davant la injusta pèrdua. Passi el que passi, Daniel Jarque serà per sempre el capità de Cornellà-El Prat. No sabem que passarà, però a més d’un estaria contentíssim que el seu nom fos el del nou estadi. Encara que això suposi renunciar a un grapat de diners anuals, d’un patrocini multinacional. Pot-ser només donarà el nom de la porta 21. Sigui el que sigui, i al voltant d’aquest club, un dia més s’han viscut escenes increïbles. Inimaginables entre altres grups, clubs o col·lectius. Perquè una cosa és la força d’un sentiment i una altra cosa la força d’un talonari.
Sobre la inexplicable sortida de Torrejón, ja el vam sentir expressar-se davant els mitjans. De bon company, ja ho sabíem que n’era. De capità en va començar a exercir aquell dia. Quina situació més oportuna que fer capità de l’equip a un jugador compromès, solidari, de la pedrera i a més del Baix Llobregat.
Quin moment més inoportú per a que les injustes coses de la vida s’encapritxessin d’ell.
El món perico a reaccionat, tal com acostuma a fer-ho, en vers d’un dels seus. Amb un sentit d’emoció molt diferent dels d’una setmana abans, els pericos ens hem bolcat davant la injusta pèrdua. Passi el que passi, Daniel Jarque serà per sempre el capità de Cornellà-El Prat. No sabem que passarà, però a més d’un estaria contentíssim que el seu nom fos el del nou estadi. Encara que això suposi renunciar a un grapat de diners anuals, d’un patrocini multinacional. Pot-ser només donarà el nom de la porta 21. Sigui el que sigui, i al voltant d’aquest club, un dia més s’han viscut escenes increïbles. Inimaginables entre altres grups, clubs o col·lectius. Perquè una cosa és la força d’un sentiment i una altra cosa la força d’un talonari.
((Text d'Eugeni Rius))
2 comentaris:
la mort de dani jarque és una trista notícia. Em de seguir, ni que sigui molt dur...
www.croniquesperikes.blogspot.com
Publica un comentari a l'entrada