dimarts, 22 de setembre del 2009

Saba nova. Comença la lliga

Deportivo 2 - Espanyol 3

Fins ara els resultats no havien fet justícia amb el futbol de l’equip. Costava de defensar davant el pessimisme habitual, però el 0 a 3 havia estat excessiu. Les limitacions físiques d’algunes vaques sagrades feien presagiar el pitjor també per culpa del pessimisme habitual. Dissabte passat ja s’havia vist jugar millor a l’Espanyol de Joan Verdú, que el de Ivan de la Peña. Per tant hi havia certa esperança. Callejón, Coro i Ben Sahar també mereixien confiança.





Va ser el primer Espanyol de la temporada que va jugar de la manera descarada quan ho va fer al tram final de la passada. Els homes de davant, Luis Garcia, Coro, Ben Sahar i Callejón, van jugar amb un convenciment i amb una mobilitat, que feien anar de corcoll a la defensa rival. I al mig del camp, el doble pivot Moises i Verdú,amb la solvència habitual de Moises i el seu soci calb.



Bon Brasil

Vestits de grog com anaven, semblava que veies Brasil. El bon Brasil. I si havia un Pelé, era blanc i es deia Callejón, que després de rebre injustament una targeta groga, com sempre, quan havia estat objecte de penal, rematava al fons de la xarxa, una rematada al pal de Forlín, a la sortida d’un córner. I què dir de Forlin... si fes un pam més faria història. I en companyia de Pareja, esperem que en faci a Cornellà.

El 0 a 1 duraria poc, abans de 10 minuts ens volien fer tocar de peus a terra, quan Valerón feia la seva única aparició per combinar amb un Adrian que en posició dubtosa afusellava la porteria de Kameni, que havia estat excepcional poc abans desviant una pilota impossible.

Però just abans d’arribar a la mitja part, els mateixos protagonistes del primer gol blanc i blau, hi tornaven. Callejón, després de començar una jugada per a l’extrem dret, centrava amb precisió amb l’esquerra al punt de penal, on un Forlín que s’incorpora a l’atac sense complexes, rematava pentinat una pilota excel·lent, mentre feia un moviment de coll que envejaria el més lleig dels cignes.



Afició patidora

Tornava l’optimisme en els pericos, que amb els seu habitual pessimisme, imaginaven una segona part patidora.

Doncs el futbol ras i controlat dels pericos, tranquil·litzava els més pessimistes amb una jugadassa que acabava amb una assistència de David Garcia que sobre la marxa Verdú “encullerava” dins la porteria “deportivista”.

Els futbol, dels percios va continuar mostrant certa solvència fins a 12 minuts del final, quan després de dos “mistus” consecutius, Lassad perforava de nou la porta de Kameni.



Marquesos

L’entrada de Márquez, Marqués i Roncaglia, van ajudar a fer més suportable el tram final del partit, en què els gallecs van pressionar de valent, sense èxit.

Cal felicitar l’equip, i en concret a Pochetino, per recuperar la millor cara de l’equip sense la participació de les vaques sagrades. Pochetino se’n ha assegurat. Ha fet un equip que fa futbol. Que juga amb pilota rasa. Que argumenta futbol. El mateix Javi Màrquez, en l’estona que va ser al camp, va mostrar-se com un home amb un iman als peus, que administra amb criteri i no refusa la direcció del joc.

Arriba un tram bo de la lliga. Dos partits seguits a casa, aquesta mateixa setmana. Si s’espavila,l’equip podria sumar 9 punts en 8 dies, i començar a mostrar ala resta d’equips les seves vertaderes possibilitats. Que així sigui.

Enviat per l'Eugeni Rius