dimecres, 17 de febrer de 2010

Espanyol 2 – Deportivo 0

El rival idoni


Dona la impressió que l’Espanyol comença a treure’n profit del nou estadi. Em refereixo a sumar punts, i per ser més concrets a fer-ho sense fer grans partits. És el que en el món del futbol s’anomena factor camp, i del que l’Espanyol gairebé no en gaudeix des dels gloriosos temps a Sarrià. I també comença a veure’s que s’aprofiten més les ocasions de gol. Tant que fins i tot Callejón va marcar. Va marcar el segon i va assistir al primer. Encarem la recta final.


Hauríem de creure que Moisés encara no era apunt de jugar 90 minuts. perquè fer una alineació sense ell, em sembla un delicte. Pochettino tampoc posava Osvaldo sobre el terreny de joc. Però aquesta actitud incomprensible dels entrenadors, deu ser una passa. Lotina tampoc feia jugar Valerón i Guardado, i la cosa quedava compensada.


Márquez, Márquez, Márquez


El partit va començar com els darrers a Cornellà. Un Màrquez afamat conduïa el joc de l’equip dominador i aprofitava la més mínimaocasió per xutar a porta. Té predilecció pel i segur que els entrenadors sempre li han dit que ho ha de intentar, i s’ho pren al peu de la lletra. Fins i tot descartant opcions presumiblement millors. Ho prova de falta llunyana, del córner i del mig del camp. Però és evident que és un gran jugador i quan troba companys per combinar, també fa molt mal. Els partits, amb ell, tenen sempre un actor principal i els de repartiment, que el complementen com poden. Amb jugadors com aquest els equips poden mostrar la confiança amb la que a dia d’avui juga l’Espanyol. I fa bonsels que es belluguen al seu voltant. Baena va fer un bon partit, i ja sabem que sense arribar a donar les prestacions tàctiques de Moisés,pot jugar en el seu lloc, si bé per jugar fora de casa, Forlin hauria de ser el primer substitut de Moisés.



Les jugades trenades per l’equip blanc i blau van anar seguint sempre el guió que Màrquez imprimeix al joc, i els gallecs van estar del tot in ofensius. A la primera part només s’hi van acostar en una falta inexistent que va costar targeta groga a dos blanc i blaus. I sort que a la retransmissió del canal de PPV van informar d’una tercera per Màrquez, que se la van inventar, si no a la segona part hauria estat expulsat després d’interceptar una pilota amb el braç.


La poca predisposició arbitral amb els pericos, es reflectia pocs minuts després quan Juca clavava una planxa criminal a Màrquez i ni tant sols assenyalava falta.


Gol elèctric


Però al minut 38 arribava el primer gol. Un gol elèctric. Callejón dins l’àrea s’accelerava en un dribbling i centrava amb rapidesa una bola que al llindar de l’àrea petita, Verdú rematava sense rumiar-s’ho . 1 a 0.


Als darrers minuts, l’equip lligava les jugades millor trenades, gràcies a la tranquil·litat del marcador i a un rival que es deixava dominar.


La segona par començava igual, però amb més àrea. Luís desaprofitava només començar una excel·lent combinació Márquez-Alonso. Tot seguit Màrquez connectava un bon xut des de fora l’àrea. I definitivament les coses es posaven bé poc després quan Antonio Tomàs s’autoexpulsavava en agredir a Chica sense pilota mentre es desmarcava.


La diferència entre els dos equips es feia més gran i dos minuts després l’espanyol marcava un segon gol, ben anul·lat a Alonso. Un orsai discutit, d’aquells que al Barça i al Madrid no els senyala, però ho són. I de seguida arribava el 2 a 0 en rebre Callejón una pilota al vèrtex dret de l’àrea. Amb la bona punteria que gairebés empre l’abandona,la clavava creuada al pal esquerra. Aranzubia no podia fer res. 2 a 0.


El Deportivo feia un intent de remuntar, en la única jugada d’atac fins el moment, quan Bodipo es plantava en un ràpid contraatac davant Kameni, i el camerunès resolia amb boníssima nota la seva única intervenció. Poc després Bodipo marcava un gol ben anul·lat.


Decidit


El partit estava decidit, a mitja hora del final. Màrquez manava i ordenava. Baena i Osvaldo, que havia entrat per Alonso, eren a punt de marcar .Osvaldo en va fer un de ben anul·lat, també per l’àrbitre.


Abans d’acabar Pochettino va tornar a fer un canvi caganer, d’aquells que ja ens té acostumats en fer entrar Moisés per Callejón.


Tres puntets a la butxaca. S’enceta una fase de la lliga en que, a banda de jugar dos partit seguits a fora, comença un periple en què l’Espanyol anirà visitant successivament els camps dels equips implicats a la part baixa de la classificació, i cal començar a pensar en guanyar també fora de casa. A Jerez i Màlaga estaria molt bé esgarrapar sis punts o quatre. S’ha de sortit a esgarrapar, si.


((Crontracrònica: Eugeni Rius))