dilluns, 1 de febrer de 2010

Premi a l’ofici

Espanyol 1 – Athlètic 0

Tampoc sóc tant il·lús d’esperar que un partit contra l’Athlètic, sigui una exhibició de floritures. Ni dels uns, ni dels altres. Però em posa especialment nerviós haver passat tota una volta del campionat sense haver donat una mostra del que pretén l’equip sobre el terreny de joc. De tota aquesta primera volta només podem destacar el partidàs de Riazor, i alguns detalls de jugadors molt concrets. Les prestacions quasi elèctriques de Fernando Marqués, i la mostra que la pedrera continua produint, amb l’exemple dels dos millors jugadors. Dos homes que ens han amagat fins fa quatre dies. Javi Márquez i Victor Ruiz.

Tot i no fer un bon partit, i no mostrar una clara intenció ofensiva, l’Espanyol va plantejar un partit amb molt d’ofici. Amb desgast.
La lliçó apresa en el partit d’anada era la de neutralitzar les puntes d’atac. Els semi-totxos Llorente i Toquero. Les pilotes bombades a l’àrea no podien sovintejar.

Equip gafat
El partit va començar molt fred per les contínues interrupcions ocasionades per una mala ratxa de lesions dels biscains. Jugada amb pilota dividida que començava, jugada que acabava amb un “lleó” recargolant-se per terra. El primer quart d’hora, ni es va disputar.
El balanç d’una de les dades estadístiques de la primera podia fer creure que havia estat un atac i gol. Set córners a favor de l’Espanyol cap al Bilbao. No era això. L’estadística confirmava que la lliçó s’havia après. Els bilbains no havien pogut bombar pilotes a l’àrea. Per contra, les úniques opcions de gol havien estat blanc i blaves. Una de molt clara d’Osvaldo assistit per Callejón i un parell del sempre actiu Javi Márquez.

Marcatge a Márquez
La segona part va presentar el mateix decorat. Els biscains seguien agrupats dins el seu camp, vigilant en especial les sortides de pilota de Márquez. Futbol més vertical. Verdú perdia una gran oportunitat només començar i abans del quart d’hora, en una intervenció magistral de Márquez, Iraizoz rebutja com pot i Luíg Garcia, amb la canya a punt marca. Que en feia de temps! Molt temps sense veure Luís celebrar el gol amb la clàssica roda. A Luís se li ha passat l’arròs, però en aquest cas va estar molt atent i li haurem d’agrair els tres punts.

A partir del gol, un Pochettino “cagón i reservón”, va fer canvis per acular l’equip al darrere. I al minut 26 arribava el primer córner en contra. El preludi d’un final taquicàrdic amb un quants còrners i faltes a la vora de l’àrea.

Poques queixes
En aquesta jornada no podem insultar vilment l’àrbitre. Tot i ser nat de Barakaldo, Turienzo només va errar en no expulsar Orbaiz, a la meitat de la segona part, quan va atropellar a Dídac Vilà, amb molta mala idea.

Per cert, el debutant Vilà, va ser una nova mostra del tresor que el planter guarda i que no podem desaprofitar. Dissabte vinent al Bernabéu, serà
un altre arbitratge.

Escrit per l'Eugeni Rius