Lleugera millora, resultat insuficient.

Hèrcules 0 - Espanyol 0 Feia anys que l’Espanyol no jugava a “La vinya”, ni al “Rico Pérez” (el Pérez ric que hi devia haver abans que Florentino). La darrera va esclatar un tal Tamudo. En aquest cas era l’ocasió de més de mitja dotzena d’explosions. I és que ben mirat, jornada rere jornada, creix la percepció del miracle. Dels suposats titulars que havien de jugar en l’esquema de pretemporada, només es pot disposar de cinc. I d’aquesta manera, et trobes que cada jornada debuta un xicot, nou. Pochettino deu ser a punt d’un rècord Guinnes. L’Espanyol que es va veure a Alacant, va ser un altre. Molt diferent que el que estem acostumats a veure al camp de les “Ventafocs” de la categoria. Veient amb la decisió i l’actitud amb què va afrontar la primera part, es pot entendre part de l’èxit d’un equip que fins a mig campionat s’ha destacat per tenir sempre un recanvi a punt. Recanvis que finalment han petat de manera col·lectiva, però que quan hi ha un bon plantejament encara poden donar guerra. Els veterans Comandats per veterans com Kameni, Luis G i Osvaldo, la resta complien. En tota la primera part, l’Hèrcules només arribava a l’àrea amb cert perill una vegada, si descomptes les internades de Drenthe. Un personatge d’estudi psiquiàtric. Deu ser aquell paio que de nen a l’escola, era en totes les salses.... L’Espanyol controlava el joc, i va ser l’únic equip que va ser a punt de marcar en una remat d’esperó d’Osvaldo. Es constatava que Javi López, val molt i per a moltes funcions. Verdú jugava alliberat, i quan li tocava a ell prendre responsabilitat ho feia amb garanties, com el millor Baena. Llàstima que no hi fos Márquez. També es constatava que tot i la seva presència física, Galan és lateral. I per suposat quedava constatat que la pedrera blanc i blava és inesgotable. Raül Rodríguez actuava com si hagués jugat tota la vida a Primera Divisió, i quan a la segona part li tocava el torn a Isaias. En entrar al camp per a comandar la vareta del joc, des del meu seient el vaig rebre com si es tractés del mític Isiah Thomas. La segona part va començar igual. Drenthe seguia buscant el penal imaginari. Com els de Di Maria i Villa a la vigília. I Dani Osvaldo buscava i trobava el gol. Un gol magníficament executat, com l’esperó de la primera part. Ara en vaselina, i injustament anul·lat. Avorridet A partir d’aquí, quedaven 40 minuts, l’Espanyol va fer un pas enrere que li podria haver costat un gol. Però només Valdez va inquietar en un remat de cap que va frenar la creueta dreta de la porteria de Kameni. Futbol avorrit i un puntet per cada equip, per a esperar la recta final de partits a casa decisius. En el moment de la retirada als vestidors, cal destacar la imatge del entrenador local Djuckic. Ja fa anys que no juga i està fet un figurin, a diferència d’altres ex-jugadors que esdevenen foques després de la retirada. Contracrònica escrita per l'Eugeni Rius