Per bò que sigui un plantejament, no pot ser del tot reeixit, si d’alguna manera agrada al rival. Si el rival, d’una banda es troba incòmode davant la brega futbolística intrínsicament lligada a un derbi, i a l’hora els seus afeccionat no s’exciten del tot si no es poden queixar de totes cadascuna de les decisions arbitrals propiciades per un futbol dur i no ho poden transmetre per a esperonar els seus... ens trobem en el discurs plantejat per Pochettino al Camp Nou, on només li va faltar preveure que en alguna jugada es podia fallar i que no sempre es pot deixar-ho tot en mans de la inspiració d’Osvaldo.
L’Espanyol va saltar al camp amb una alineació que es comprometia a fer córrer la pilota i amb un entramat defensiu que començava ben amunt, just allà on pot fer mal el toc del Barça. A més a més tallava la connexió amb Xavi, de manera que el de Terrassa no es podia emborratxar de pilota, ni fer anar el tiralínies.
El futbol testicular quedava de banda. Sobretot, tenint en compta que quedava a la banda el jugador que a la vigília havia apel·lat a les qüestions genitals. Las manca de targetes grogues es la comprovació més clara de tot això.
Oleguer Fontàs
Al llarg del primer temps la declaració de intencions es veia, com en el partit d’anada, trencada per unes possessions molt curtes i poques arribades a dalt, on s’hi va trobar a faltar més uns contra uns amb el lateral esquerre Fontàs, que si no evoluciona pot ser una de les gangues més grans per al rival, que han sortit els darrers decennis de la masia. Més que Oleguer.
El Barça va arribar sense massa perill, que va ser solucionat per un Kameni encertat, que va ser a punt de rebre una fractura cranial en una acció de Villa, que si per un moment s’arriba a dir Cristiano de nom, hauria estat crucificat per la central lletera blaugrana. En un altra cas, va ser Villa qui va fer el regal de no posar-la dins, quan era el més fàcil. Gràcies guaje.
Un regal, una assistència involuntària de Galan, va propiciar una entrada a l’àrea amb pilota controlada per Iniesta i que va acabar en gol.
Pochettino va intentar remoure una mica l’equip. Va intentar que Verdú i Javi López intercanvièssin posicions. No era una mala idea, però hauria d’haver estat un intercanvi parcial. És a dir en atac López més avançat per la dreta i en defensa més centrat.
Més genital i més regal
De cara al segon temps, el canvi va estar prou encertat, ja que va posar el “testicular” Luís Garcia en lloc d’un Ivan Alonso força inèdit, a qui li falta més precisió en la passada. Detalls que es va trobar a faltar en un partit en el qual Osvaldo era molt sol a davant de tot.
La cosa no es va poder posar en pràctica,perquè ben aviat arribava el segon regal. Piqué es desmarcava a cops de colze en un córner, en que Kameni no va decidir ni sortir a per la pilota, ni quedar-se sobre la ratlla. És a dir una cosa, ni una altra. Gol.
D’aquí, quedaven 43 minuts de partit, i fins ala fi si que es va experimetar alguna situació d’ataca i contra atac, que propiciaven tres ocasions força clares en que Osvaldo no va estar ni inspirat en la rematada, ni en assistir a Verdú, que era desmarcat en una d’elles.
Contracrònica escrita per l'Eugeni Rius
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada