Més escombraria a la fi del curs

Saragossa 1 - Espanyol 0

D’entre les diferents cares mostrades per l’equip de Pochettino al llarg de la temporada, a Saragossa va tocar la d’aquell equip que no juga a res, i que com sempre només té les disculpes de les moltíssimes baixes, que durant tots els partits, ha tingut l’Espanyol. Com també era de preveure quedaven del tot esgotades les possibilitats d’optar per la UEFA.

La única alineació possible, com tantes vegades va saltar al camp. I és que a la banqueta només quedaven membres de la nòmina de becaris que han participat al llarg de la temporada. Una alineació que podria quedar seriosament en perill de cara la darrera jornada, ja que molt homes eren al límit de la sanció per acumulació de targes.
Amb un lleuger domini de la pilota per part del catalans, va començar el partit. El aragonesos tampoc van mostrar de manera clara que els anés la vida. I al llarg del primer temps, el partit va ser una cosa insulsa, on només es pot destacar l’errada garrafal de Callejón davant de Leo Franco, una oportunitat que encara no seria la més grossa del partit.
També Kameni va destacar per dues intervencions. Com sempre una de freda i una de calenta.

Pay per escoltar
Un altra fet destacat, va estar per fi, que els senyor del “Pay per view”, se’n va adonar del greuge que pateix el món perico, cada vegada que la retransmissió es basa en “punxar” Catalunya Ràdio, i això coincideix amb la febre “culé”.
Les queixes dels pericos els deu haver fet reaccionar, encara que sigui la darrera jornada. Després de comprovar que la retransmissió perd oli cada vegada. Com pot ser que es “passi olímpicament” de retransmetre un directe esportiu, per a parlar d’una celebració? Demencial.
A la segona part el futbol seguia igual, fins que una vegada més, un regal...una assitècia de Ivan Alonso a Poncio va permetre afusellar la porteria de Kameni. La cosa es posava malament, i la resta de resultats de la jornada, tampoc anaven a favor dels blanc i blaus. Pochettino va intentar posar-hi solució amb substitucions “revolucioàries”, movent els becaris de la banqueta.

Sempre la pilarica
I a punt van estar Rui Fonte i Àlvaro, en una jugada en què a Leo Franco se li va aparèixer “la pilarica”, o als dos becaris els passava pel cap el mal rotllo dels exàmens de final de curs i erraven sense excusa possible, des de l’àrea petita.
Ja només quedaven 10 minuts i tot estava decidit. La darrera jornada serà sobrera. Com tota la segona volta, vaja.
Contracrònica escrita per l'Eugeni Rius