En Dani fot el camp

Repetidament m'he manifestat contrari de les llargues estades en els càrrecs públics, i també privats. Apoltronaments sempre criticables, que per a tota mena de higiene és molt millor, aturar.

Les coses s'allarguen i van fent cada vegada més pudor.

La tantes vegades anunciada retirada del president Sanchez Llibre, era una de les decisions més esperades, en aquesta tipologia d'aferrament a la cadira.

Un cas de difícil execució, ja que si bé es cert que ja cansava i que les seves aparicions públiques sempre ratllen el ridícul en detriment a l'entitat que representa, es feia molt difícil demanar o muntar una campanya per tal que es desallotgés del seu búnker.

Difícil si tenim en compte què era l'Espanyol quan ell va acudir al rescat, i què és ara. Continua sent l'humil equipet de sempre i ha començat a equilibrar el seu rumb. Era un equip desallotjat del seu domicili pels deutes acumulats per gestions prèvies, amb una història sotsobrant, i després d'un llarg lloguer -penitència- ara és propietari d'un dels estadis més bonics del món, ha minvat el deute, té el doble de socis i en els darrers 10 anys a guanyat el doble de copes del Rei que el Reial Madrid. Tot un miracle, si hi afegim que mentre Dani ha portat les regnes, tot i ser-hi a prop, mai l'equip ha baixat a segona divisió. Un pronòstic, d'altra banda, que juntament amb el de la desaparició del club era dels favorits per als clarividents barcelonistes que veuen en el modest club de Cornellà el seu gran enemic.

A pesar de tot, gràcies Dani Sanchez Llibre. Que no et trobin a faltar.

És important que qui el substitueixi sigui una persona adinerada i sense por d'haver d'avançar molts diners per a garantir el futur del club. Perquè per si no ho sabíeu els presidents dels clubs petits els és molt difícil dissimular que s'aprofiten directament de càrrec i dels diners del club. Normalment els toca rascar-se la butxaca i per això interessa que tingui una butxaca generosa, i que si es dona el cas no tingui tampoc pressa en recuperar-los, encara que sigui malvenent jugadors a mitja temporada.

Escrit per l'Eugeni Rius