En un clar exemple del que no ens acabem mai d’explicar...“què hi fan homes de negocis en el món del futbol?”, es contempla la lenta i barata venda ( si fem cas dels inflats preus del mercat) del futbolista Pablo Daniel Osvaldo.
Si comptem que al llarg dels darrers cinquanta anys, la parròquia perica només havia trempat amb els cinc dofins a la dècada dels seixanta, i algunes estonetes amb Tamudo i de la Peña, quan no eren lesionats (ben poca estoneta), la prometedora evolució de la connexió Verdú-Osvaldo semblava portar l’equip en una nova fase d’excitació irrenunciable.
Només prescindible per als que no hi volen perdre més quartos...
La indiscutible trajectòria de Sanchez Llibre al front del club (de la ruïna total heretada, a l’esplendor de Cornellà i títols impensables), no significa que ni ell, ni Ramon Condal tant espavilats en l’expansió dels negocis familiars, siguin en realitat autèntics linx de la gestió esportiva com a negoci.
No crec que hi hagi altre club esportiu a Europa i al món, que hagi destacat per comprar autèntiques gangues inflades, i en els excepcionals encerts, vendre molt per sota del seu preu.
Han regalat, i no fa tant temps promeses sortides dels planter (Moises,Victor, Dídac i juvenils emigrats a les illes). També ho han fet amb Osvaldo o Pareja, dos dels millors futbolistes sud-americans del moment. Tot plegat, i prou ben fet per a les seves butxaques, per a recuperar part dels diners propis abocats al club per tal que la seva afició pel futbol no resulti ruïnosa, i desencadenant en plena crisi, d’un daltabaix a les empreses familiars.
Ara, és moment de feina i corre-cuita per als serveis tècnic per a trobar substituts que ocupin l’espai del crack venut. Parcialment insubstituïble, cal filar ben prim si no volen com sempre, quedar a un pas de l’abisme de segona divisió (ja n’hi ha massa d’equips catalans a segona...). L’aparició fugaç de Tievy Bifoumà, va ser foc d’encenalls, i aquest diamant del planter està per polir, si abans no se’l venen en una altra operació d’aportar quartos a Condis o Conservas Dani. Les possibles candidatures de Nelson Valdez i/o Zigic, per a substituir Osvaldo, no semblen males opcions per un davantera que es queda sense un creador de forats i bon rematador.
Llàstima, que arribat aquest punt ens haguem de témer el pitjor, seguint la trajectòria de fitxatges del club, resumida unes ratlles més amunt. Ja és per a començar-vos a acollonir, amics pericos. Imagino unes hores en què Zigic i/o Valdez acaben al Sporting i al Rubin, i Cornellà sense núvia. De nou corre-cuita per a fitxar una “pepa” del Tiro Federal, el GiE Jujuy, el Deportivo Sarandí, o de qualsevol altra equip ravaler del con sud-americà.
Escrit per l'Eugeni Rius
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada