Elogi a la inoperància

Mallorca 1 - Espanyol 0

Segona jornada, que de fet és la primera, per a no moure’ns del mateix lloc on érem a la fi de la temporada passada. Aquella inseguretat que dona jugar amb un equip totalment experimental a causa de les baixes i la venda a l’estil oriental. Una manera de posar a prova la paciència de l’etern patidor, el seguidor perico. Un resultat negatiu i un partidet fluix, que per a començar no està gens malament, perquè em temo que si s’arriba a sortir invicte del Luis Sitjar, aquesta setmaneta de trucades i faxos, a Pochetino no li compren ni una bosseta de caramels per als seus nens. Si la cosa no es maquilla una mica la temporada, ara sencera, quedarà en mans del filial

I la prova de la inseguretat, la tenim en l’alineació presentada per Pochetino. No sé ben bé de què serveixen les pretemporades quan poses un onze inicial que no té res a veure amb els que has provat. Després de l’experiència de l’any passat, dona total i cega confiança a la colla sub-20. Que dit d’altra manera, és de puta mare la demostració de potencia del fons d’armari del planter, però em sembla un pèl arriscat.

Suïcida

Tret de Luis, Verdú, Màrquez i en teoria Moreno, no es pot dir que la resta de jugadors siguin titulars indiscutibles. A la banqueta més del mateix, els prometedors Cristian’s i Bifouma. Una mena de ruleta russa que fins dimecres encara es pot intentar solucionar, tot i que es remoreja que es fitxaran més sub-20. Qui sap si l’aspiració és guanyar la copa juvenil. Suïcida.

Problemes de fons que dia rere dia es van dissimulant amb detalls, com el del patrocini. Com el turisme de la Generalitat no deixa anar un duro, ens busquem la vida anunciant una agència de viatges estrangera. La crítica no va amb l’Espanyol, va amb l’empresariat català que no deixa anar ni un euro, si no és en versió culé o Formula 1. En aquest sentit, el partit prometia: Air Europa v/s Cancún.

Força igualtat

I posats sobre el camp, els blancs i blaus no van ser inferiors. Perquè el cert és que el Mallorca tampoc es pot dir que hagi fet els deures. L’Espanyol tenia més la pilota, si bé els balears portaven la iniciativa, i al minut quatre ja podien haver marcat el primer.

Els àrbitres tampoc van demostrar haver fet els deures amb les seves particulars interpretacions de les mans i els orsais. Les noves regles semblen fetes per a confondre més a tothom i deixar-ho tot a criteri de l’àrbitre, és a dir afavorir Madrid i Barça. A la primera jornada, en els diferents partits hem pogut veure penals d’aquells que si els reben Messi o Ronaldo se sancionen, si els reb Jefferson Montero, Munitis o Verdú, res de res. Amb els orsais passa el mateix. Luis Garcia arrenca un metre pel darrere de la defensa amb opcions de gol, i ....orsai sense paliatius...

Cristian ens feia pensar en Kameni en una desafortunada sortida,el primer quart d’hora, si bé cal reconèixer que en les sortides per alt i als córners és més convincent, i això en un equip que cedeix tants córners, i té tants problemes en les centrades, tranquil·litza una mica més. En un 1v/s 1 amb Alfaro, també va estar afortunat el porter argentí.

Verdú era l’únic home que feia un futbol coherent, i dels seus peus van sortir un parell de jugades de mèrit,com una centrada al segon pal on hi va aparèixer ningú, i una pilota que Àlvaro no va connectar pels pèls. En cada període, Àlvaro no va arribar per poc a connectar pilotes del gol. Com es troba a faltar Osvaldo, fins i tot en l’envergadura.... Una tercera jugada de Verdú acabava en una perillosa falta als límits de l’àrea, que Javi Màrquez estavellava contra la tanca. Marquez tampoc va tenir el dia de cara. El centre del camp mallorquí era molt tremat i costava de superar, si no es combinava amb les bandes. Luis va estar voluntariós com sempre i Rui Fonte necessita més experiència, i personalment opino que es un bon futbolista, però si jo fos l’entrenador, no sabria en quina demarcació situar-lo.

Al darrere els homes va estar prou correctes. A Hèctor Moreno, se li nota que li queden mitja dotzena de partits per a convertir-se amb el sherif que se li suposa.

Mal presagi

La segona part es va presentar el mateix panorama. El 0 a 0 feia cada que seria d’aquells que es resoldria en contra els darrers vint minuts. Però, no. Va ser abans quan en un autèntic xurro, De Guzman marcava en una pilota innocent que es va desviar, mortal de necessitat.

A partir del desavantatge, els de Cornellà van agafar la iniciativa i Pochetino feia canvis atrevits, amb lo poc que tenia a la banqueta. Tievy Bifouma i “firisney” Garcia entraven per a donar més profunditat. També va entrar un Albin molt actiu. Marquez es retirava i es guanyava efectius al davant. Es guanyava en profunditat, mal complementada per l’infortuni dels atacants. En una de les ocasions Bifouma, en una errada de coordinació rematava amb la cama equivocada. En una altra feia una gran assistència a Albin que feia un remat de pissarrí. En definitiva Aouate no va tocar pilota en tot el partit.

Comença una setmana decisiva en què es pot començar a preveure de quin mal pot morir aquest equip. Que sigui lleu.

Contracrònica escrita per l'Eugeni Rius