Perdre per golejada sense que et fotin un bany

Espanyol 0-R. Madrid 4

La inesperada baixa d'Àlvaro, sumada a la sanció de Pandiani, suposava la coartada perfecte al recent tarannà conservador adoptat per Pochettino. Com li passava a Clemente, sovint, les tàctiques disposades contra els rivals més forts són les que mostren més bona imatge de l'equip tot i resoldre's en derrotes. Llàstima, que també sovint, aquestes derrotes venen guarnides per l'abundància de gols i actuacions arbitrals que sempre protegeixen als "grans".

L'excés de múscul i conservadurisme a l'alinieació de Pochetino, no suposava cap sorpresa, després de "l'èxit" experimentat al camp del Llevant. Sense cap davanter centre "oficial", era de suposar que la responsabilitat recauria en el cada dia més entonat Sergio Garcia, i que en general estaria menys assistit del que habitualment estava Osvaldo (algú se'n recorda d'Osvaldo?).

Va ser una alineació assemblant a les de sempre, amb un únic canvi. Desapareixia l'habitual 9, i entrava Romaric, ubicat en una posició lliure la mig de camp, que tot sigui dit de pas va fer força mal en l'equip contrari. Llàstima que la molèstia, no es traduís en èxit. L'ivorià, no va donar la nota sent el pitjor i el més barroer del partit, com en altres ocasions. Aquesta posició de llibertat al mig del camp, és sempre agraïda per a qualsevol jugador. Llàstima que al llarg de les darreres temporades, no s'hagués disposat amb més freqüència en aquesta posició a homes com Fredson, Luis Garcia, Coro, Maxi Rodríguez o Velamazan........Ara, la posició podria ser per a Sergio.

Romaric no és Romàrio

Afortunat Romaric, que al migdia havia vist el derbi basc per TV, i va intentar un golàs des de mig camp, que apunt va estar de reeixir. No va trigar ni un minut el Madrid en reaccionar, amb un contraatac letal que culminava Higuaín. Un killer.

Mentre tant, Romaric feia de Romaric, i gairebé es lesiona en intentar una passada d'esperó, i com la resta dels seus companys era objecte predilecte d'una colla d'àrbitres que només estan pendents de pitar qualsevol circumstància al voltant de la "bella" figura de CR7. Quina vergonya! Quina Vergonya els arbitratges que any rere any, gaudeixen Madrid i Barça. Excessiu. Grotesc. Sergio és a punt de fer un golàs que només eviten les mans d'un "Sant Iker", i l'àrbitre al·lucina cogombrets, celebrant-ho. No hi ha córner, i segueix el partit.

Marquez ho intenta de fora l'àrea, i de nou Casillas. Amb la tècnica i canonada que té Marquez als peus, no podria intentar, de tant en tant, la gardela amb l'exterior del peu? Prova-ho xaval!

Joc perillós

I els locutors del canal digital ho anaven adornant tot de "un gran Madriz!" i perdonant vides, com quan Baena va treure una pilota amb l'espatlla dins l'àrea i ho van qualificar de "penalty no pitado". La mateixa narració del "nostre canal", però amb un altre equip i una altra llengua.

S'arriba al descans 0 a 1. També excessiu. Els blanc i blaus havien fet més mèrits.

A la represa, la colleta arbitral ens segueix adornant amb una xiulada parcial. Quan els pericos aixequen una mica el peu, és joc perillós. Si ja no és prou perillós jugar contra un equip milionari, afegiu-hi l'arbitratge.

Notícia! Targeta groga per Lass. Visca la diferència, les grogues del Madrid han de ser pel darrere i amb alevosia, mentre que per a les locals, n'hi ha prou amb topadetes. Les targetes de la primera meitat deixaven quatre blanc-i-blaus a caient del precipici..

Amb la derrota més que segura, Pochettino va donar entrada a Weiss, que no suplia cap defensor, si no l'actiu Thievy.

Al minut 20, Higuaín marcava el segon. Un golàs. I ja en són.... uns quants els jugadors que venen a Cornellà i foten el golàs de la seva vida, ja recordo Marcelo i Rossi, la temporada passada.

Llàstima de 1 a 2

El partit podia no haver estat acabat del tot, si Weiis no hagués fallat davant de porta una centrada de Dídac, que culminava una gran jugada personal.

Arribat aquest punt, quedava una quarta part del partit, sobre el camp, ja hi havia una alineació més ofensiva, amb Weiss, Dàtolo i un prometedor Cristian Alfonso, que suplia Romaric. Llàstima que Marquez també fos substituït.

El tràmit final es va resoldre amb dos gols més del Madrid, un mig regalat per Moreno. L'altra el feia Callejón, que com a "bon ex-" ens amartellava. 0 a 4.

Un resultat del tot fictici, en un partit en que l'Espanyol va disputar amb força igualtat, un partit que al Madrid li resultava un bàlsam de tranquil·litat, com ho van ser per Mallorca, Saragossa i Llevant. Un partit en què el més justa hauria estat 1 a 2, i vint minuts per jugar, que era el que faltava quan Weiss no va encertar a marcar.

La lliga continua i ara toca anar al "rescat" del Rayo Vallecano, diumenge al migdia i amb Tamudo amb l'escopeta a punt. Jugant amb les ganes i l'empenta que l'equip va mostrar contra el Madrid, es podrien tenir el mateixos punt que el Llevant, si sempre se jugués igual. Esperem un futur millor.....

Contracrònica escrita per l'Eugeni Rius