És més que evident que aquesta temporada li està faltant un ingredient, si voleu, un tòpic. La cançoneta de compte amb tal equip, perquè s'ha reforçat molt, s'ha esvaït. Tret del Màlaga i la formació hispano-suïssa, tots els equips han quedat igual o s'han debilitat. Qüestió de calers.
Amb la lliçó cada dia més ben apresa, no oblidem que l'Espanyol és un equip en fase d'aprenentatge si tenim en compte l'edat mitja dels seus jugadors, l'equip que va saltar sobre l'herba del Sardinero va tornar a inutilitzar el futbol creatiu del rival, per acabar imposant la seva major qualitat.
La limitada capacitat de creació de joc que tenen la majoris dels equips de primera divisió, facilita molt les coses. Si a això hi afegim les alineacions conservadores a què ens comença a tenir acostumats Pochettino, poca cosa hi poden fer tota aquesta colla d'equips limitadets.
Les aportacions de Forlín al mig camp defensiu, compliquen més al feina als rivals. De retruc l'argentí ha baixat el seu registre de fer faltes tontes (amb targeta) fora de lloc.
El "Kubala negre"
Pochettino tornava a confiar amb "l'efecte Romaric" de Vallecas, si bé en aquest cas l'home no va tenir el dia per a seguir demostrant les seves condicions. Si el futbol Mundial, i en concret el brasiler, ha passat gairebé quaranta anys en localitzar un "Pelé blanc". Pochettino, tot solet, ha donat il·lusió al futbol Mundial redescobrint el "Kubala negre". El fort xut, i sobretot, el joc portat al límit recolzat en un cos intimidador que arramba on pot i la seva fama de rei de la nit, fan de Romaric un gran candidat al premi "Kubala negre".
El Romaric del Sardinero, no va ser el Vallecas, i més que obrir forat embussava la creativitat de Marquez i Verdú. Casulament, l'únic gol del partit va arribar quan Romaric ja no hi era, després que Dàtolo el substituís. Verdú va estar hàbil en la passada i Sergio més que oportú en la rematada.
Una acció i una jugada que es va repetir minuts després, intercanviant Verdú i Sergio la responsabilitat assistència-remat.
El "Rensenbrink argentí"
A veure, si després de crear el "Kubala negre", Pochettino fa de Dàtolo el "Rensenbrink argentí", i comencem a confegir un equipàs.
D'aquí al final, es va patir una mica per allò de la por a que un ex (Serrano o Torrejón) ens clavés un golet, si bé l'únic perill va arribar dels peus de Diop.
Desconec, i no ho he llegit a cap diari, perquè Raúl va jugar en la posició d'Amat. Res a dir, ja que els considero a tots dos com a defensors molt vàlids. Ja sabem que la premsa i les retransmissions esportives, només estan pendents de la noves instal·lacions de la marca hispano-suïssa, i dels penals que s'erren al darrer minut.
Raúl i Dàtolo van ser les novetats, i per a dijous n'esperam una altra, ja que Marquez no serà com sempre el jugador substituït, perquè no podrà jugar per acumulació de targetes. No us sembla que el mig centre creatiu no hauria de ser l'home amb més targetes de l'equip? Serà que si no ensenya la llesca, Pochettino no li dona dret a jugar en els seu equip musculós?
El Betis no serà fàcil, caldrà jugar a l'atac, ara que ja sabem com jugar fora de casa. A banda d'anar a classes de català i castellà, Bladko Weiss ha de començar a jugar.
Contracxrònica escrita per l'Eugeni Rius
Contracxrònica escrita per l'Eugeni Rius
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada