diumenge, 22 de gener del 2012

Renúncia al 9

Espanyol 3 – Granada 0

Renúncia al 9

No sé si la meva primera impressió és l'encertada o un pèl agosarada, però diria que tot un partit decisiu de Primera, com el que va enfrontar l'Espanyola al Granada, va ser una mena de banc de proves per al partit de tornada, de quarts de final de la Copa contra un Mirandés de 2aB.


I Pochettino la va tornar a encertar. Si senyor. Si no tinc prou davanters centres -3 de lesionats- jugo sense davanter centre.

Se les prometia felices el Granada, però més aviat, la disposició de Pochettino els va descentrar. Posava tímidament en punta a Thievy i un Weiss que cada vegada reculava més enrere, i un mig camp farcit, amb Romaric, Baena, Forlin i Verdú, on destacava principalment la clarividència d'un Romaric, que va resultar el gran assistent de la nit.

Una vegada vista l'alineació, hauria posat la mà al foc que Romaric actuaria tard o d'hora de davanter centre referent. Però, no. La defensa granadina tampoc va acabar de comprendre-ho.

Tot s'hauria encarrilat en el primer quart d'hora, si Baena hagués encertat a rematar una doble ocasió, en fotre fora un gol cantat.


Redempció de Baena

L'Espanyol combinava, i Dídac era ben a punt de tornar a marcar un gol similar del de Copa contra el Córdoba. en aquells minuts que per sempre quedaran en la nostra memòria.

Baena però, es reconciliava amb els que no li perdonaven la cagada de minut 12, quan al 26 rematava una pilota centrada des del córner per Romàric i allargada per Thievy en pentinar la centrada fins al segon pal, on el malagueny la clavava.

El Granada s'espolsava la pressió inicial, contraatacant amb perill. En dues ocasions Benitez i Geijo perdonaven. El primer era interceptat per un Kiko imbatible. El segon la fotien directament a fora.


La jugada clau i l'emocional

I per a la tranquilitat de tots, Nyom feia una penal força ximple a Weiss. Ximple però indiscutible. Verdú enredava al porter i 2 a 0. Podríem dir que al minut 44, s'acabava de de culminar una jugada que podríem qualificar decisiva per al resultat final. I dic podríem, perquè justament un minut després vaig poder viure en primera persona, la jugada que emocional-ment més ens va influir als qui seguíem el partit des de la primera fila de l'estadi. Amat i Rui Fonte escalfaven per si convenia la seva presència al camp. En companyia del meu fill, que una estona abans ja havia viscut l'impacte emocional de retratar-se amb els jugadors a peu de gespa, vam interpel·lar Rui Fonte, dient-li que si sortia al camp, havia de marcar. El portuguès ens responia convençut que si.

La segona part, amb el marcador favorable, va ser -si cap- un experiment encara més descarat de cara al partit de dimarts a Miranda. Se li va deixar la iniciativa als andalusos, assolint la responsabilitat de crear perill jugant a la contra, sense plantar un “catenaccio” vergonyant. Kiko va respondre bé a algunes bones intencions atacants andaluses. I l'Espanyol tenia les ocasions més clares com una de Dídac en xutar decidit des de fora l'àrea i una altra de Rui Fonte, que havia finament entrat per Thievy, faltant a la paraula que ens havia compromès davant Julio César.


I Nyom?

Per allò de les comparacions, i vist que Galan erra com una escopeta de fira, cridava l'atenció la bona actació del lateral dret granadí Nyom. Quants diners deu costar aquest home? (És un Thuram en brut).

Seguint pensant en dimarts, Pochettino donava descans a Verdú, que era substituït per CGomez.

Finalment Rui Fonte complia la seva promesa i marcava al minut 34, en rematar un falta magníficament executada per Romaric, que venia rebotada del porter i el pal. 3 a 0.

I per acabar, una passada per a la porta 21 per a observar, contemplar, homenatjar i fotografiar l'estàtua fet a imatge i semblança de Dani Jarque. Bonic. Mirat des de terra, se li assembla prou. Una injecció moral per afrontar els quarts de Copa, a la tornada a Miranda.


I el seny?

Esperem joc net. Quan l'entrenador Couso era a Guijuelo, ja ens va jugar una mala passada amb mànega d'aigua inclosa, per a un Espanyol “B” que va veure espatllada la seva promoció. Una mica de sort, per a ajuntar al seny, de cara dimarts.

I si de seny hem de parlar, cal que la virtut arribi a la directiva i incorpori un davanter ben aviat. Contra el Ath. Bilbao a semis, no podem jugar sense un davanter centre que faci suar Amorebieta i inquieti Bielsa amb un malson.

Contracrònica escrita per l'Eugeni Rius