diumenge, 15 de gener de 2012

Una altra lliçó ben apresa

Sevilla 0 – Espanyol 0

Quan dimecres el Córdoba ens va ensenyar que després de l'huracà bé la calma, alguna cosa en devia ensenyar. La qüestió estava en superar el pas de l'huracà amb la porteria imbatuda.

Està clar que fer dos gols del no res, és una altra lliçó per a aprendre, practicar i posar en solfa.


El partit del Sànchez-Pizjuan no era una feina fàcil, tot i que els darrers anys s'hi ha fet bons partits. Personalment tenia certa esperança, que com en el cas de Manzano, hi hagués una predisposició entre els jugadors del Sevilla, de fer-li el llit a Marcelino. Es deia que era a la corda fluixa.

Pochettino, no es pot dir que estigués disposat en plantar-li cara amb tots els seus efectius. El cansament acumulat i “la pastanaga” de la Copa, tiben fort. Tampoc es pot dir que el de Murphy, no estigui acostumat a fer jugar una gran diversitat de jugadors per necessitats més imperatives.

Tenir uns jugadors sense permís per jugar i d'altres de cansats i lesionats, no era prou fatal. Dimarts hi torna a haver partit, i allà no s'hi pot fer el ridícul, a banda de la llaminera possibilitat de classificar-se per l'Europa League , sense excessiva complicació. Les rotacions no semblen problema vital. No comptar amb Cristan Àlvarez, Romaric, Héctor o Sergio G, a banda de Javi Màrquez, Mattioni......banal.


Groc groguet

De color groc, com la pilota (no sé perquè de vegades els àrbitres tenen manies més injustificades) els de Pochettino va sortir al camp a veure com és de renovat el Sevilla, amb Reyes de propulsor.

El color groc no implicava possessió de pilota, i ben aviat es va veure que la bimba era per a ells.

Els andalusos van acorralar l'Espanyol en un continuo joc d'atac que arribava amb facilitat a l'àrea d'un magnífic Kiko Casilla. Dídac, no podia amb Navas, Galan en la ratxa fallona habitual, Forlin espitós com sempre i, això si, Raül Rodríguez excepcional, campejaven com podien l'huracà del Guadalquivir.

Al mig del camp Baena i Javi Lòpez, amb prou feina veien pilota, i Verdú quedava mig anul·lat, Trochowski feia la resta. Thievy, Rui i Àlvaro quedaven mig inèdits, si no fos que les poques pilotes que rebien, creaven perilloses combinacions miocàrdiques, com la que protagonitzava Bifoumà al minut 32, i que Varas solucionava com el millor dels “palops”.


Lectura encertada

En mig d'una situació de pre-naufragi, Forlín i Dídac rebien targeta, per ben poca cosa. Intuïa que a la segona part, Pochettino hi posaria remei amb canvis tàctics i preventius.

Però no, Pochettino va fer de nou a lectura encertada. L'huracà havia d'amainar i per si sol, fer-se enrere.

Només va fer el gest de donar repòs a Thievy, donat pas a un Weiss, perillós, elèctric i individualista com sempre, que protagonitzava algunes jugades de mèrit i altres de “xupon”. Poc a poc l'equip prenia el control, recordant aquell partidàs de fa un any, en què Dídac, Baena i Víctor Ruiz van lluir pel damunt de tots. A Dídac i Baena, se'ls afegia un Forlín millorat, a banda dels “infalibles” Raul i Verdú. El Sevilla ja no feia por per l'Huracà i el comandament de Reyes. Podien fer por amb Navas, Kanouté i Peroti, però en realitat tot plegat era una caricatura dels que tant ens havia acollonit el primer temps. Podien marcar, però per pura sort. I per contra, mantenia la confiança que Àlvaro els podia donar un ensurt abans d'acabar.

Si a banda de les intervencions de Kiko. Hi va haver alguna jugada clau del partit, la va protagonitzar Trochowski a la meitat del segon temps. Amb una groga acumulada, va merèixer la segona, que hauria donat un altre caire al partit.


Atureu els tòpics

A la fi, repartiment de punts entre dos equips de la part alta que continuen empatats. La diferència està en la copa. Dimarts “santornem-hi” a Cornellà cal marcar les diferències entre un equip de nivell europeu i un de caire provincial. No cal, ni convé refiar-se. Com no cal creure's alguns tòpics que situen aquesta eliminatòria com un tràmit fàcil. Aquesta setmana publicarem una reflexió sobre d'altres tòpics que amaguen greus mentides. Atents.

Contracrònica escrita per l'Eugeni Rius