dilluns, 7 de maig del 2012

Els jugadors de vacances i els àrbitres a la banqueta. Quanta infàmia!

Barcelona 4 – Espanyol 0

 Es pot organitzar una festa i que hi estiguin tots predisposats....fins i tot els rivals, però l'àrbitre no.
Mai havíem presenciat en la llarga història de la lliga una golejada, amb quatre gols d'un mateix jugador i en què el gran protagonista, el més destacat fos un tal Texeira Vitienes, que no sé ben bé quants diners ha costat, ni si prové de la Masia, o d'ultramar, mitjançant signatura en un tovalló. El protagonista fora la gespa era un altra, però en el rectangle, no sé de quin dels germans Texeira es tractava, però la condició de la mare ha quedat força identificada.

Segurament mai havia vist un partit d'aquestes característiques, i per molts anys els poguem veure tots plegats, amb tanta tranquil·litat. Ningú s'hi jugava res. Possiblement l'arbitre, sí. Fa molts anys que em faig la reflexió i repeteixo el mateix comentari.....Quin dia l'espai banqueta, també existirà en la repercussió de les actuacions arbitrals?
Quan veurem un àrbitre, per bo que sigui, descansar unes jornades a la banqueta després d'una deplorable actuació? Quan passaran per l'oftalmòleg, com els jugadors passen pels massatgistes, trainers, traumatòlegs i ATS?


Items per a un futbol més just

Segurament no em cansaré de repetir-ho i de utiltzar-lo quan enumero les grans pegues que té la competició esportiva a la LFP. També utilitzo altres items com la dels sostres salarials, els dels repartiments més lògics i igualitaris dels ingressos televisius.
Una pena.

Exposat tot això, no cal detallar amb minuciositat gaires detalls més. No tinc clar si a l'Espanyol li ha beneficiat excessivament aquesta tranquil·litat que jo he detectat en mi i en ells. Ni si hagués convingut més jugar un partit de lluita i acabar perdent 2a1, com hauria pogut acabar un partit d'aquestes característiques, en la que es va demostrar una vegada més de lo poc que serveixen els llargs percentatges de possessió, com ha demostrat aquest any l'equip de l'infame Mourinho.

Possessió sense protagonisme, va ser el que ba proposar un innocent Espanyol. Faltes inexistents dins i fora de l'àrea van facilitar el marcador final d'un partit en què només es van fer mèrits per un dels gols aconseguits.

Després de tres derrotes consecutives poca informació aporta un o dues noves derrotes, com s'albira de cara la darrera jornada.


El millor o el pitjor

No sé si queda gaire cosa més per dir, sempre que la jornada vinent no estigui un altra comiat per un altra entrenador....ja no sé si és realment el pitjor o el millor que li podria passar a L'Espanyol.

Vist tot, ja no sé si el més convenient hauria estat que el jugadors ja estiguessin de vacances i, repeteixo, que les banquetes imposin en el estament arbitral.

Quin partit hauríem vist amb Mateu Lahoz, per posar un exemple?
Contracrònica escrita per l'Eugeni Rius