dilluns, 18 de març de 2013

Ni Falete i ni Samsó

Málaga 0 -Espanyol 2

 Un equip molt ben organitzat sobre el camp, el restabliment de l'eix Víctor-Verdú-Sergio, i sobretot l'absència de Simao, són tres detalls que fan de l'Espanyol un equip ben seriós. Si es manté aquesta tònica, s'albira un final de temporada ben plàcid.

 Abans de començar a parlar del partit de La Rosaleda, m'agradaria demanar disculpes. De fet ja fa setmanes que ho volia fer. Arran d'uns crits de la graderia, se'm va acudir seguir la conyeta de fer servir el “malnom” de Falete, per anomenar a Sergio Garcia. Certament desconeixia qui era el tal Falete. Un nom graciós i divertit. La setmana passada i arran d'un comentaris que vaig sentir en una emissora de ràdio, vaig buscar al youtube unes imatges d'un concurs televisiu de pèssim gust. Allà hi apareixia el tal Falete, saltant des d'una palanca a la piscina. Me'n vaig adonar del insult, de la denominació despectiva. El del Bon Pastor, no mereix tal ignomínia.


New look

 L'home deu sentir vergonya i ha decidit canviar de “look” per si de cas. Has fet bé, Sergio. La tallada de cabell no ha tingut els resultats negatius de Samsó a les sagrades escriptures. Més espectacular que l'enderroc de columnes, va ser el seu golàs. A diferencia d'Stuani, el canvi ha estat beneficiós.
Dit això, la presència de Mattioni i Wakaso a l'onze inicial va estar prou determinant. Sobretot perquè no jugava “la toia” Simao. Un jugador del tot improductiu, si exceptuem el llançament de faltes. Per desgràcia, al partit vinent tornarà a jugar, perquè Wakaso tornarà a estar sancionat.
El Màlaga presentava certes facilitats, va reservar titulars, qua van acabar jugant tret del destraler De Michelis i de Pastore. El jugador del Bon Pastor, va eclipsar el seu nom.
Però, no penseu que les tingués totes en veure començar el partit. La presència de del Cerro Grande de jutge, i una dona de quart àrbitre, no va ser gens esperançador.

En quatre minuts de partit, l'Espanyol ja havia avisat del seu perill, i havia creat més ocasions de gol que en els darrers 300 minuts de futbol.
L'equip estava ben posat sobre el camp, pressionava la sortida de la pilota, Isco era anul·lat. Però no va ser un camí de roses, perquè la ressaca europea va acabar donant pas a uns minuts de futbol d'atac andalús, que em van posar la por al cos.
Va amainar la pluja i el futbol andalús, a mesura que s'acostava el descans. Abans de la mitja part Colotto va poder marcar en una rematada de nas, i Wakaso, rebia la targeta groga en passar-se de frenada en una jugada sense perill, ni mala fe.


Mal imitador de N'Kono

Tot i jugar amb el sol de cara que podia enlluernar Kiko en el seu majestuós domini aeri, la segona part va començar molt bé. Un córner llançat al segon pal va fer comportar a Willy Caballero, com si fos N'Kono o el seu suplent Kameni. Va voler atrapar-la amb una mà, però va errar, i allà era Colotto, amb un oportunisme de pichichi, per perforar la porta. 0a1.
El Málaga no va trigar a fer sortir dos dels “cracks”, Duda i Joaquín, i poc després Saviola, fent una alineació plena d'atacants. Però al davant tenia un equip molt ben organitzat. Això els va posar més nerviosos que un flam en una final de la xampions. Per acabar d'abonar-ho al minut 19, en un rapit contra-atac sobre la línia de la banda esquerra, Wakaso feina una gran jugada que acabava amb un centrada forta i a mitja altura, sobre la ratlla de l'àrea petita, on Sergio s'anticipava al violent Welinton per rematar, no sé ben bé amb quina part de la bota . 0a2.


Bon canvi defensiu

I van arribar un canvi defensiu, molt ben rumiat per Aguirre, Els Raüls, Baena i Rodríguez, entraven per Forlín i Verdú, que també havien acumulat targeta groga.
Santacruz, que a la primera part va tenir una bona ocasió per marcar, en va tornar a tenir una altra a la segona, però aquíla fortuna va ser per a l'Espanyol. Wakaso també era substituït per un Víctor Álvarez, que cada vegada demostra més que pot acabar sent un “crack”.
Tres punts per a l'Espanyol, en un partit que va deixar meravelloses sensacions. Guanyar a un equip de quarts de final de la xampions, desarmar-lo, crear cinc ocasions de gol clares, en cinc úniques aproximacions....El camí, és bo. Cada dia sembla més clar que ca planificar amb seny l'equip de la temporada que ve.
Contracrònica escrita per l'Eugeni Rius