dilluns, 19 de maig del 2008

ESPANYOL 1 - ALMERÍA 3


"Despedida i cierre"

Si el partit del dissabte que donava tv-3 no donava prou la impressió que es  tractava d’una patxanga d’estiu, Valverde presentava una alineació, on hi destacava una d’aquelles provatures típiques de pretemporada. Situava el mariscal Jarque al mig centre defensiu. Abans però de veure la disposició dels jugadors sobre el camp, vaig tenir però la il·lusió de presenciar una altra mena de provatura. Aquella que fa anys que somnio i que no és altra que el ple aprofitament de la fàbrica de centrals de Sadrià.

Fa anys que penso que si tenim una fàbrica de centrals prou solvents, hauríem de planificar les temporades i la plantilla, pensant en que hem de jugar amb tres centrals. Una darrere que es complementaria perfectament amb dos laterals de l’estil Zabaleta. És a dir jugadors que reuneixin les seves característiques. Lluitador, ofensiu sense oblidar la marca, amb tècnica i fons físic suficient per garantir la solvència de molts metres de banda.

De tota manera, la frivolitat més gran i com sempre, és fer provatures amb Lacruz. Quina creu.

Doncs si, el partit no es pot dir que anés en serio del tot.

Cap al quart d’hora de partit vam sentir allò tant típic dels casaments “...que se besen, que se besen”.

Semblava un partit de reflexió, tanta que permetia fins i tot fer volar la imaginació i pensar que segurament aquest el darrer partit de la última jornada d’una temporda, a l’estadi Olímpic. D’aquí un any el darrer partit, o el penúltim, el jugarem a Cornellà. Tant de bo lluitéssim pel campionat....o la champions, o la uefa,o encara que sigui la intertoto. No, la intertoto no. La intertoto només es pot disputar en una temporada de l’estil d’aquesta. Una temporada que acabi a mitjan Maig i no resulti un càstig posar-se a treballar a finals de Juny.

Fins min 27, el blanc i blaus no havien xutat a porta.

Al min 42 Kameni salva el 0 a1, però a la jugada següent, al rebot de Kameni la pilota va a Crusat que reb falta. La pica Negredo, frega en un defensa i gol.

A la darrera jugada de la primera part, Àngel és a punt de marcar l’empat.

A la segona part, ja d’entrada Valdo sortia per Riera. L’equip semblava mostrar una il·lusió renovada. Als primers minuts Jonathan i Torrejon eren apunt de marcar. Però al minut 8 era l’ex blanc i blau Crusat qui posava el 0 a 2.

 

Luis Garcia

La insistència per deixar un bon sabor de boca en el comiat de temporada, seguia sent la tònica. Al minut 12 Jonathan era objecte d’un penal claríssim i Luís Garcia el transformava.

D’aquí al final i com en tants altres moments de la temporada, Luís Garcia s’erigia en el únic protagonista amb els seus clàssics llançaments de falta i en una rematada de cap acrobàtica. El gol de l’empat no arribava, i era l’Almeria qui hi tornava. Era Paunivic. Digueu-me ingnorant,però desconeixia que Paunovic encara fos a la LFP.

Final 1 a 3, un fidel reflexa d’una segona volta desastrosa.

Ara ja només ens queda pensar en la temporada vinent. A veure que passarà. A veure com es planificarà. A veure qui es fitxarà. A veure qui es vendrà.

Fitxatges com el de Gregori Beranger donen bon rotllet. Si el preferible i més natural es veure pujar jugadors del planter al primer equip, l'altra alternativa que prefereixo és la incorporació d'un jugador que despunti a les categories inferiors.

 

Fitxatges guais

No l'he vist jugar mai, per això tenim a Paco Herrera. Però em dona aquell bon rotllo d'experiències precedents, com la incorporació de Valverde provinent del Sestao, o d'Oscar Serrano del Blanes (ai! si tingués dos dits de cervell....). O també les incorporacions de Pacheta, Arteaga o Benítez, per anomenar-ne de relativament properes. Repeteixo, ens falta un Zabaleta a l'esquerra. Serà Beranger?

El fitxatge d'un porter, ja us deia la setmana passada que em semblava correcte, ja per evolucionar a l'ombra de Kameni, com per ocupar el seu lloc si finalment fitxa per algun altra club. De Cristian Alvarez n'hem pogut llegir també coses bones els darrers dies. El mateix Bonano el recomanava. Deia que era bo, bonic i barat.

 

A reveure

No us lliurareu tant fàcilment de mi. Dels partits amistosos i patxangues d'estiu que vegi, ja us en faré també un crònica, més o menys ajustades, i us convido a tots seguir fent aparèixer en aquesta apartat, totes o cadascuna de les reflexions per el cap us fugi durant l'estiu, pensant en com serà el nostre equip la temporada que ve.

I si hem de fer volar coloms, podríem fins i tot veien l'Eurocopa pensar en quins jugadors "assequibles econòmicament" podríem entra en el nostre equip per fer-lo tant invulnerable com en la primera volta de la competició. Vinga, a veure a qui fitxaríem cadascun de nosaltres. Abans de començar la competició, jo ja aposto per fitxar Sergio Garcia, i el rus Arshavin. A veure si detectem més "perles"

((Contracrónica:  Eugeni Rius))

1 comentari:

Jotaká ha dit...

Lo mejor que nos podía pasar..., que acabara la Liga lo antes posible...
No hay palabras...
Esta segunda vuelta ha sido toda una pesadilla...
Eugeni, gracias por todo y da por seguro que seguiremos fieles a tus escritos
1saludo a toda la familia Espanyolista