diumenge, 15 de febrer de 2009

Espanyol 0 – Sevilla 2 (jornada 23)

Perdre de mala manera
Les derrotes no arriben mai en un bon moment. Ni tant sols quan hi estàs tant acostumat. Ni quan les coses es compliquen. Ni quan jugues contra els millors. Ni quan jugues amb de ni quan et fa un gol il·legal. Segueixen sent igualment derrotes. Però se’t posen molt malament.

La tarda no es presentava per tirar coets. La semi-recuperació de Tamudo i De la Peña, es veia francament descompensada pel KO total d’altres homes tant bàsics com Jarque i Moisés. L’única cosa que es podia exigir als homes que van saltar al camp, era que fessin el poguessin per fer oblidar als seguidors el mal gust de boca que havia deixat l’episodi del Sutton.

Davant ratetes perilloses com Navas i Capel, no era la millor oportunitat. Pochetino, va tornar a confiar en David Garcia. I l’equip no va fer un mal partit. Fins i tot s’hauria haver pogut posar al davant només començar si no fos per la ja preocupant, mala punteria de Luís Garcia o la por arbitral de xiular unes mans dins l’àrea.

Ves a cagar!
L’equip va fer un considerable i meritori desgast físic. Llàstima doncs d’aquestes circumstàncies negatives i de la lentitud d’homes com Nené i Alonso, que no van desbordar. El cert és que a la mitja hora de joc, Nené va fer una de les seves demostracions conduint una pilota a prop de l’àrea, amb un regat de més com sempre, que va fer sortir de la meva boca una expressió que es deuria sentir per tot el veïnat: Ves a cagar! Repeteixo que la imatge no era dolenta i els més optimistes somniàvem amb una segona part amb molt de Ivan i Tamudo.

Ivan va entrar a canvi d’un Roman que relliscava contínuament, però que jo hauria mantingut, ja que la targeta groga de Lola feia presagiar el pitjor. I abans que arribés el pitjor al minut 19 de la segona part, el partit es va poder posar a favor. Tot sigui dit, a favor i en contra, ja que tots dos equips van tenir clares ocasions. Cap tant clara com la doble de Coro al minut 18. El de Banyoles, sense posar-se nerviós va controlar una pilota que havia desviat Palop, però a l’hora de xutar, va apuntar per dues vegades el cos de defensor que hi havia sota els pals, tapant a la desesperada l’enorme forat de la porteria. El pitjor que havia arribat era evidentment l’expulsió de Lola.

De mala manera
Fins que no van avançar-se al marcador, els sevillans ens van fer un gran favor, mantenint sobre el terreny un mig camp, en que Fazio, Romaric i Renato, es comportaven com autèntics totxos. Els 10 blanc i blaus, es van esprémer a fons, i en aquest capítol cal destacar per sobre de tots Luis Garcia, que si bé no està encertat en el tema punteria, va demostrar que ell si que hauria pogut anar al Sutton, sense deixar rastre.

Els sevillans van començar a posar pilotes als pals i tot feia pensar en el pitjor, o fins i tot, en el bon gust de boca que deixaria un empat en aquelles circumstàncies. El gol va arribar de mala manera. Kanouté va fer caure a terra Pareja, abans de rebre un servei de Navas, i es quedava tot sol per afusellar Kameni.

Kameni va estar el millor de la tarda-nit. I això ja diu molt. De tota manera, una vegada més l’Espanyol no mereixia perdre. Va entrar Tamudo, que en set o vuit minuts va fer més perill que Alonso en 90. va venir el 0 a 2, i bona nit i tapat.

Un somriure encara més gran
La resta de resultats de la jornada va servir per afegir punts al rivals immediats a la classificació, i l’Espanyol ja és l’últim. Està clar que qualsevol reacció, ja no es pot desvincular del miracle. I per això, cal invocar a Sant Coro, Sant Tamudo, Sant Ivan, Sant Pochetino, o tot el santoral futbolístic blanc i blau a la vegada. I si el miracle arriba dissabte que ve, encara millor. Arriba la pròrroga dels darrers 15 minuts de la Copa del Rei. A veure si aquesta vegada podem dibuixar un somriure més gran.

((Contracrònica d'Eugeni Rius))
((Foto: Andreu Dalmau - EFE))

1 comentari:

Antena Perica ha dit...

Amics i amigues,

Han passat gairebé 24 hores de la derrota .... i vull tornar a ser positiu després de l'emprenyament. No vaig tenir esma ni d'enviar els habituals SMS a l'estimat Eugeni.
Encara queden partits... Ens va fer molt, molt mal ... però (per ser optimistes) recordem que tenim un equip que ens fa viure sensacions extremes, aquelles de la "montanya russa". Aquesta temporada, serà el mateix?
No ens rendirem fins que, si arribés el cas, ens ho diguin les matemàtiques !!!!!

Erik