Barcelona 1- Espanyol 2

La premonició de Spamalot

Si en el seu dia, sense voler veure la realitat, van criminalitzar una gran actuació blanc-i-blava batejant-la com a “tamudazo”, ara els culers intenten trobar una nova denominació a lo de dissabte. “penyassu”, “ivanassu”, “calbot”... Mai se’ls podrà acudir que el que els va passar fa dos anys, va ser després d’un excés verbal del bocamoll Eto’o. Els excessos verbals del bocamoll, s’han tornat a produir, i aquesta vegada no s’ha quedat sol. Laporta, Busquets i Piqué, utilitzen la mateixa arma. A veure si els passarà com ara fa dos anys....

L’Espanyol necessitava i necessita punts de manera urgent. Ho sap Pochetino i ho sap tothom. Segurament Pochetino és els dels pocs que sap com fer-ho, i dissabte al Camp nou en va ser una mostra.

Brigada anti-Messi

Que aquest Barça dels rècords no és res sense Messi, ho sap un nen de teta. Si a més no hi és Inesta, cal actuar amb intenció. I d’aquesta manera, a més de la marca fixa de David Garcia, per defensar la banda esquerra va posar un dispositiu d’emergència, que convertien a Alves i Messi, en una parella més “verbenera” que “Las grecas”.

Amb tot això, Yaya Touré es convertia en millor jugador del mig camp blanc-i-blau. I és que també els nens de teta, saben que a banda de grans jugadors, el Barça té autèntics totxos com Yaya, Keita, Gudjonsen o Busquets. Això vol dir que es pot fer servir una “brigada anti-Messi” sense por a deixar forats oberts a altres homes perillosos.

Dit això, la cosa més perillosa del partit, i de la retransmissió televisiva, era el continu bombardeig d’estadístiques que vomitava el “canal Roures”. Un seguit d’estadístiques que podia amb la moral de l’Alcoyano. Totes favorien al Barça sense excepció.

Gràcies Guardiloa

Si a tot això, hi afegim un seguit de despropòsits “made in Guardiola”, se’n podia preveure el resultat. El cert és que en no poder jugar a futbol, al seu futbol, els blaugranes van haver de dedicar-se a altres coses. Així, els abductors d’Abidal no li van aguantar un passos de ballet. “Lo puto Keite”, es posava de jardiner, i en passar la segadora sota Moisés, pujava de categoria a Neskens, que el els seus anys de jardiner, segava amb suficient anticipació. Però com si d’un Déu grec es tractés, De la Peña va aturar el partit per fer notar al jutge la necssittat d’expulsar Keita. L’expulsió, no era del tot mereixedora. L’expulsió de Keita, perquè Xavi, Alves i algun més en van fer veritables mèrits. Els locutors del “canal Roures” es van passar mitja hora lamentant l’expulsió i preguntant-se el perquè. Ningú va demanar el motiu real de la targeta a Jarque. Tampoc cap dels culers que es queixen de l’actuació d’aquest àrbitre, que semblava el germà bessó d’Ezquerro, em sabrien dir perquè només davant Barça els àrbitres rectifiquen una targeta assenyalada, quan s’equivoquen.....

Tots els canvis que va fer Guardiola, van ser a favor de l’Espanyol. Posar a Puyol de lateral esquerre, quan l’espanyol no feia por per aquella banda, era anul·lar la perillositat que podien suposar les centrades de Silvinho. Alhora de buscar el gol, feia entrar dos centrecampistes dels de perfil “totxo”, a canvi dels golejadors. Gràcies Guardiola.

I va arribar el millor. En una d’aquelles jugades de “Nené ves a cagar”, el barsiler es va torejar mitja defensa blaugrana per posar un pilota a la calba de De la Peña, que no li va fer angúnia tocar-la amb el capi posar-la dins. I poc després aprofitava un regal de Valdés, per posar el 0 a 2.

Campanya Audi

I a partir d’aquí, la campanya publicitària més barata de la història de l’automoció. A Audi ja es freguen les mans. Que si A7, A6, A4.... Tot plegat per posar-li nom al canguelis que els ve ara, amb els punts que li porten al Madrid.

Però el partit no havia acabat, encara van passar coses insòlites. Com que el gol de Touré, que venia d’un rebot fos batejat de golazo a “canal Roures”. Com que al minut 36 entrés Laporta al camp. O millor dit, l’esperit Laporta. O és que ningú se’n recorda, que els blanc-i blaus va tirar una pilota a fora per atendre una lesió d’Alves, i els nois d’en Laporta no la van tornar? L’entrada de Tamudo al camp va ser un altra moment estel·lar de la nit. Psicològicament parlant, la imatge de Tamudo és un trauma al Camp Nou.

En resum, i per més que la tàctica Pochetino, algú l’anomeni anti-futbol. L’Èspanyol va fer un bon partit: Kameni, bé; Sergio, amo de la banda dreta; Jarque i Pareja, reis en anticipació; la “brigada anti-Messi, excel·lent; Luis Garci i Nené, molt treballadors; Alonso, igual de lent, però un 10 en lluita; de la Penya el desitjat; i Coro encertat i recuperat.

La darrera sensació de la nit la va protagonitzar TV-3, en un homenatge a la festa de l’Alzheimer, quan va oblidar de fer un “el vestidor” en el qual teniem ganes de sentir parlar a Eto’o, Laporta, Piqué i Busuqets. De fet, ja planyo al pobre Pasqual Maragall treballant per una causa digne, en una llotja rodejat de cervells plens de serradures.

Faria bé, l’altre equip de la ciutat de documentar-se i esbrinar si a l’Olimpique de Lió hi juga algun Ivaneau o Ivanot, perquè després de l’experiència amb Ivanovic i Ivan, el passat cap de setmana, podrien tenir alguna sorpresa.

La resta de resultats de jornada, no va ajudar massa, però quan es guanya això no fa tant de mal. Ara s’ha confiar en el equip i demanar que lesions no minvin a l’equip al tram final i decisiu. A veure si ens acostumem a guanyar, i rematem la feina amb el Madrid, per bé de la publicitat d’Audi.

((Contracrònica: Eugeni Rius))