dilluns, 5 d’octubre del 2009

Ai, ai, ai, txingurri

Vila-real 0 Espanyol 0

En la mateixa mesura que va decebre el punt aconseguit al diumenge anterior, quan el Xerès ens va fer caure de peus a terra, l’empat a zero aconseguit al Madrigal, il·lusiona i molt. Queda així superat al mal tràngol del començament de lliga que els més pessimistes podien presagiar. Quan veus equips com el Vila-real i l’Atlètico, amb els problemes enfoquen el nou curs, lo de “virgencita, virgencita...” pren valor.



Una frivolitat, com el pentinat que lluïa Kameni, podia fer-nos oblidar de la importància dels punts en joc. Fins i tot passar per alt algunes de les particularitats de l’alineació que presentava Pochetino. Afegir l’absència de Verdú a l’onze inicial, a la ja sabuda de de la Peña, era com signar en paper oficial que la possessió seria per Senna i companyia. Col·locar a Rocaglia com a parella de vall de Cazorla, era complicar-se la vida. Tot però, era conseqüència de les lesions, que des de la primera jornada estan maltractant a l’equip.



Nakamura debutava com a director d’orquestra. N’estem convençuts que pot fer-ho. Els deu primers minuts van ser un monòleg dels futbolistes groguencs. Cazorla superava fàcilment a Roncaglia. El perill arribava per aquell costat. Però passats aquests deu minuts, va semblar que l’equip s’espolsava d’aquesta pressió,i al minut 13, Eguren en pròpia porta era a punt de fer pujar el 0 a 1. Tot va quedar en un miratge quan al minut 15 un malentès entre Pareja i Forlín va deixar Rossi encarant l’àrea en solitari, fins que Forlín li feia una d’aquelles faltes que només poden acabar amb targeta vermella (sobretot si són contra l’Espanyol).



Temia una golejada



El guió del partit es radicalitzava. El domini dels de la Plana, ja no tenia oposició. Pessimista de mena, temia una golejada....



Pochetino prenia la decisió de fer entrar Pillud per reestructurar la defensa, i quedar-se amb la núvia Cazorla. Entrava per Nakamura. Fredament semblava una altra frivolitat, però dels nou possibles era segurament el més veterà, el més justet físicament i el que menys posaria la cama per a mantenir la predisposició defensiva de l’equip.



Definitivament el centre del camp tenia el color de Senna. Comença un partit “crontrarellotge”. No coneixíem com es comportava l’equip de Pochetino amb 10. Lluint d’acollonir-se, Luís Garcia tenia una oportunitat des de la frontal, que xutava fora.



El Vilareal anava acotant el joc sobre l’àrea de Kameni, que abans de començar un gran recital de 4 parades magnífiques, feia un “mistu” en controlar una pilota amb els peus, que posava a prova la cardíacs.



Futbol solidari



Un futbol solidari, un futbol d’ajudes, que com sempre tenia en primeres persones a Moisés, Ivan Alonso i Pareja, ens permetia tenir encara il·lusió d’acabar amb un bon resultat.



Jugadors que prometien tant com Nilmar (visioneu els seus millors videus al yotube), semblaven com hipnotitzats, per la resistència blanc i blava, i el pentinat de Kameni.



Arribava el segon temps, i Pochetino, amb la valentia que el caracteritza, i que tant l’allunya del diarreic Valverde, seguia interpretant el partit en mateix sentit que l’havia començat a domesticar amb l’entrada de Pillud (molt més entonat que a San Mamés). Feia sortir dos joves debutants del planter per allò de posar molt de físic sobre la gespa. Raúl Baena i Javi Lopez. El segon se’l va poder veure poc, però Baena va donar una bona mostra del seu nivell i d’uns centímetres d’altura, en un equip que necessita més altura.



L’autoritat de Kameni i la bona predisposició defensiva només és va veure afectada, per una doble errada de Roncaglia i David G.

Final 0 a 0.



Varietat de recursos



Sis partits, vuit puntets que han de donar l’embranzida definitiva a un equip que és a dos punt de la zona noble de la classificació. Un equip que ja ha fet servir un ample nombre de jugadors, en una demostració que hi ha gran varietat de recursos, malgrat la modèstia de molts dels jugadors. Entrem en un període de 15 dies en que s’han d’anar recuperant totes de baixes, tret de la de Forlín, que haurà de complir penitència. Amb les aportacions de Verdú, de la Peña, Tamudo, Chica... l’equip pot mostrar l’autèntica vàlua del projecte Pochetino.

Contracrònica: Eugeni Rius