dilluns, 22 de novembre de 2010

Futbol a compta gotes i cirereta final

Espanyol 3 – Hèrcules 0

De futbol, una vegada més n’hi va haver més aviat poc. Durant molts minuts l’equip deambula perillosament per a la maroma. Protegits per una confiança que els ha impregnat Pochettino. Una cuirassa que tots plegats s’han guanyat a pols, a la fortalesa de Cornellà, on qualsevol peó o minyó, se sent cavall, torre o alfil en l’estratègia que dissenya l’entrenador. Un golet i a jeure. Si n’arriba un altre, benvingut sigui, amb la conformitat i la paciència de l’afeccionat.

Aquest any, els gols no triguen a arribar. Fa quinze dies el primer xut va ser al primer minut. En aquest cas va trigar gairebé un quart d’hora. El temps en què ni uns ni altres havien decidit encara quina mena de partit jugar. Un minut abans, Trezeguet ho havia intentat en un remat amb l’esperó, al qual Amat va arribar de manera providencial per a cedir un córner. Més que perill, el córner va propiciar una pilota al mig del camp, Callejon roba, al primer toc Javi López impulsava cap Oswaldo, situat a l’extrem dret. Amb un parell de tocs, i després d’aixecar el cap, la passa a l’altre costat de l’àrea on arriba tot sòl Verdú, que l’encerta de ple al primer toc creuant a la sortida del porter. Un bonic gol que signaria el millor dels delineants.

A partir d’aquí, avorriment i dels grans. L’Espanyol cedia la pilota a l’Hèrcules convençut de la poca eficàcia del rival. El perill només podia venir de córner, i n’hi va haver uns quants. Kameni va haver de fer una gran parada en un cop de cap de Trezequet, després de l’única jugada que van lligar al primer temps.

Més de lo mateix

A la segona part, més de lo mateix. El públic, només s’emocionava veient escalfar Rufete, i no semblava que passés els típics nervis d’altres ocasions. Només un xut de fora l’àrea de Fritzer va fer esforçar Kameni. Mentre se succeïen un seguit de canvis, que en el cas dels alacantins tenien vocació atacant i poc eficaç.
De nou en un contra atac i faltant només deu minuts, Osvaldo entrava a l’àrea i en intentar driblar el porter li busca descaradament la cama per a entrebancar-se. Penal tonto, però en aquest cas a favor nostre. I a més el porter expulsat.
Em vaig entretenir a comptar el temps que va transcórrer entre la falta i l’execució. Dos minuts i 20 segons després Osvaldo l’executava, magistralment.
Pochettino li premiava amb una substitució d’aquelles amb ovació per a ell i pel que entrava, Àlvaro.
Alvarito només entrar la tornava a muntar grossa dins l’àrea i li feien de nou penal. L’altra especialista, Luis G, sense tanta floritura marcava el tercer.

Villarato

Contempleu la classificació, fa goig. La setmana que ve al Manzanares, on hi tornem per a la Copa. I parlant de copa i classificació, fixeu-vos en un detall, si observeu el quadre de la Copa, sis dels set primers classificats a la lliga són a la costat de quadre de l’Espanyol, l’únic que és a l’altre, el Barça.
Com diria aquell, Villarato!

Contracrònica escrita per l'Eugeni Rius