La increïble historia del futbol minvant

Espanyol 1 – Malaga 0

Més que increïble, sorprenent, és la historia d’un equip que es comença a acostumar a fer 20 minuts de futbol i llavors es posa a jeure. 20 minuts que aixequen els ànims i després ve patiment, els nervis i les angunies. Una anàlisi més generosa allargaria fins a 30 els minuts, pel que es va veure contra el Malaga, però el patiment no ens el estalvia ningú, si bé algú em dirà que amb 18 punts a la novena jornada, no es pot patir perquè el promig és de 70 punts, i de la disputa per a la xampions no en pot sortir la mateixa impressió de quan es lluita a la cua

Les lesions i la sortida de la infermeria aportava diverses novetats a l’equip inicial presentat per Pochettino. Com ja ha vingut succeint des de la primera jornada, les baixes i els reingressos a l’equip titular no suposen cap canvi essencial. L’Espanyol, sense ser un dels equips cuers, ja és dels que més efectius ha utilitzat, i en cap del casos es pot dir que la variació continua en l’alineació li hagi suposat cap perjudici.

Equip biberó
I ja m’explicareu si hi ha gaires equips als quals no poder comptar d’un dia per altra, d’homes com Duscher o Datolo, els pugui afectar tant poc. Doncs es tracta de l’Espanyol, que ja ha experimentat 15 mesos sense De la Penya, tres partits sense Kameni i Osvaldo, i tantes altres situacions.
Dissabte a Cornellà a l’Espanyol li tocava tornar a posar la densa “tipus biberó” en una de les moltes possibilitats que se li poden presentar. No va ser cap obstacle determinant. Per contra recuperava Javi Marquez i Dani Osvaldo. L’absencia de l’emergent Datolo, i el tàctic Duscher tampoc ho van resultar.
I és que per a treure-li dificultats a un partit a casa contra un equip clarament inferior, no hi ha res de millor que marcar aviat. Si ho fa al minut 1, eureka!. I si el gol és bonic hi ha moltes possibilitats que hi intervingui Javi Marquez. Així va ser. En una jugada individual d’aquelles que ell cuina, aproximant la pilota a l’àrea, per a servir als companys, sempre que no es decideix per a una solució més onanista. Quan és així, la cosa acaba en gardela. En aquest cas, ben dirigida: Golarro! 1 a 0.

Dos Javi’s
I aquest bon símptoma, es va refermar amb un bon futbol. Van ser 30 minuts de bon futbol, contra una defensa contínuament desbordada. Una situació que s’hauria d’haver traduït en golejada. Amb una mica de punteria, així hauria estat. Es feia futbol, dirigit amb mestria per Javi Marquez, on tots hi participaven, i on deixava una magnífica impressió Javi Lopez. Un jove que fins dissabte, ala lliga, no havia estat titular. Però havia jugat moltes estonetes en diferents posicions. Sempre sortint als darrers minuts sense continuïtat en una mateixa posició, en una d’aquelles tasques gairebé sempre reservades a jugadors veterans i infalibles.
Quan l’equip va perdre el control, ja abans de la mitja part, les oportunitats de gols van ser moltes menys a majoritàriament a la porteria de Kameni. Era un nova versió de la sorprenent historia de l’equip minvant.
Era d’esperar que Pochettino hi posés solució a la mitja part. Que els esperonés per a ressuscitar a la desinflada general. Que donés instruccions a Dídac Vila, per a aturar les jugades d’Eliseu per a la dreta de l’atac andalús. I també alguna bronca a Callejon per la seva insòlita immobilitat. No havia estat ni una ombra del que ens te acostumats.
El tema Eliseu es va controlar prou bé, però la tònica del partit no canviava i les ocasions van sovintejar més a l’àrea de Kameni que a la d’Arnau.
Algun davanter visitant com Sebas van errar en excés i tot va acabar bé. Molt bé.

Promig de 70
Un travesser a xut de Quinzy va somriure també al costat dels catalans. I la cosa acabava igual de bé que havia començat. Divuit puntets, un promig de 70, que ens fa somniar en la xampions, sempre a que a la segona volta no arribin problemes encara més greus que les lesions i l’acumulació de targetes grogues que ens deixen sovint en “presumpte” estat d’emergència. Dimarts de nou partit. Pochettino ha de dosificar el físic i els esforços de l’equip i aprendre de l’experiència del Nuevo Zorrilla, amb la lesió de Javi Marquez. I diumenge al Sardinero on no s’hi pot anar a fer el pena com a Riazor.

Contracrònica escrita per l'Eugeni Rius