Quedeu-vos amb aquest clàssic

Atlético de Madrid 2 - Espanyol 3

S'estan envalentint i, em direu "això és molt perillós" ... us he de reconèixer que sí. Però és que quan un equip prèn aquest rol i, ho fa sense refirar-se, ni perdre mai la confiança en si mateix, té futur. Un futur immillorable, diria jo. 25 punts i no som al mes de març!

Chica i Duscher encara no estaven a punt. I què? Tampoc estan a punt els Ivans, Víctor, David, Galan, Mattioti ... Quan s'ha vist un equip de la lliga "modesta" que amb una autèntica epidèmia de lesions, targetes i sancions, tregui el cap per dalt. Que amb el suplent, del suplent, del suplent, del suplent es faci una defensa seriosa de sub-20's. Que guanyany al camp d'un dels granms, es vagin fent canvis, posant cada vegada homes més atacants. Hi ha una valentia indiscutible. Un equip difícil de ser superat quan surt al camp amb aquesta confiança. En tres minuts de partit ja havia tingut dues ocasions, en un inici trepidant.

Pilota nostra i l'àrbit, també
La pilota era dels blanc i blaus i, en aquestes condicions fins i tot els àrbitres ens reconeixen i en poden xiular un penal a favor, ben dubtós. Callejón llançava una falta que era rebutjada de manera involuntària amb colze per Reyes, però el xut següent era desviat de manera més intencionada per Siamo. Sorprenentment l'àrbitre va xiular el primer. Ho era més el segon. Era un penal reiteratiu, d'aquells que ara ens tornen a xiular. I Luís garcía feia el o a 1. Era el minut 21, i voleu més concidència que el darrer gol del gran 21 amb l'espanyol havia estat en aquest camp fa un any i mig? Jarque present!

L'Espanyol no va regalar, ni rifar, la pilota i va seguir controlant-la, encara que esl matalassers can començar a ocasionar perill. Siamo va perdonar en una ocasió. Davant un Kameni que responia bé, finalment al darrer minut del primer temps, quan una vegada més en un còrner, es va donar l'opció a Tiago de rematar amb el cap. Kameni no la va aturar del tot, va tornar a rebutjar la successiva afusellada de Godin i, finalment Tiago, tornava a rematar per empatar.

Gran Osvaldo
A la part final hi havia hagut un ball de targetes. Baena, Javi López i Amat quedaven amenaçats, i en començar la segona també verdú. Però res els va aturar. I en una jugadassa d'Osvaldo, ara el rebot del porter anava a peus de Verdú que rematava en pla oportunista. Era el 1 a 2.
I no passaven deu minuts, que els matalassers tornaven a marcar, en un petit excès de confiança de la línea defensiva, en deixar franca la connexió Forlan-Agüero, per a que marqués el nan. 2 a 2. Poc abans, l'àrbitre havia perdonat la segona groga a Baena. A Reyes també li havia perdonat.
Dàtolo i Sergi G. entraven per Verdú i Callejon, en una declaració d'intencions més descarada del valent Pochettino. Osvaldo havia jugat un gran partit. A casa, que prèviament ens havíem cruspit uns llamàntols al for (vermells i blancs, tot un presagi), ens semblava que li faltava la cirereta del gol. I va arribar en forma de golàs. Quina manera d'engaltar una centrada ... 2 a 3.

Nervis
D'aqui al final, quedaven 13 minuts, no es va patir en excès, si bé a casa si no hi havien prou nervis entre el futbol, l'ordinador i els sms entre pericos, un dels missatges em demanava que mirés el web del Periódico d'Andorra per veure el darrer sondeig de les eleccions. El web era mig clausurat/censurat i no s'obria. Vaig abandonar la curiositat per a patir amb els nostres. Al final una tangana protagonitzada pel sonat del nebot de la Lola Flores. "Y como me la maravillaria, yo ...." a prendre pel cul!
25 punts i encara som a Novembre. Qui no s'ho cregui que miri la classificació. I qui no hagi vist el partidàs per TV3, tampoc ho pot creure. Els culers muts. Els pericos piulem, fort i bé. Mireu si no la correcta i magnífica feina d'Oriol Vidal a peu de gespa. Quina diferència de quan és "cocolisso" qui no calla sota l'aigua interrompent amb poc encert, infantilisme i holiganisme extrem.
Anem bé i dilluns, ja s'ho faran!

Contracrònica escrita per l'Eugeni Rius