Perduts en la precipitació

Espanyol 0 – Real Madrid 1

Es temia per sobre de tot que una feina arbitral pogués marcar una festa futbolera . Com en la vista del Barça, la setmana prèvia havia estat carregada de referències als arbitratges, intentant sempre trobar decisions arbitrals que afavorissin als grans. El partit va começar de manera totalment diferent quan Mateu Lahoz va estar valent com pocs expulsant Casillas en una d’aquelles “jugades tontes” que reglament en mà, només poden ser targetes vermelles.

I es podria dir que partit va començar poc després del minut 1, quan Casillas era justament expulsat. El cert és que com en el partit d’anda vaig pronosticar que l’Espanyol també rebria una expulsió. Em vaig equivocar, tot i que Mateu Lahoz prendria altres decisions del tot polèmiques.
I una altra pensada que vaig tenir, i també vaig errar, era que el Madrid amb 10 homes, seria ben poca cosa. Ben poca cosa en defensa, tot interpretant que eren 10 i que Ronado no corre enrere, el panorava seria aventatjós per a l’Espanyol. De nou m’equivocava.

Quin desgast!
Tot el contrari, el Madrid va acabar jugant el partit de més desgast que li he vist. I quin desgast.... segur que el Lyon ens ho agraeix, perquè Mou només va reservar Sergio Ramos i Benzema, que no sabem si és titular o suplent.
El partit corria boig, perquè l’Espanyol va apostar pel partit físic, en sospitar com jo que el Madrid patiria. I els blancs no van renunciar a aprofitar el partit ofensiu dels pericos, per a córrer al contra-atac.
L’Espanyol havia sortit amb els centrals ben alts per aturar el poder aeri d’Adebayor. Forlín quedava fora, i s’inventava al lateral esquerra un Javi López, que sempre compleix amb escreix la feina encomanda. Un jugadoràs.
L’Espanyol, però, tot i controlar relativament més el joc, no creava perill. I tot canviava en un contra-atac meravellosament portat per Marcelo, i finalitzat com Giussepe Rossi fa 15 dies. Sense àngle i confonent a Kameni. 0 a 1. Havia estat en una sortida de pilota deficient del jove Amat.

Massa precipitació
L’Espanyol es va abocar més en el camp madrileny, però no va obrir prou el joc per les bandes. El Madrid seguia al contra-atac, i va estar molt més apunt de marcar que no pas l’Espanyol. Mateu Lahoz es va menjar una segona expulsió, ja que Alonso podia haver acabat perfectament la primera part amb tres grogues. I a la primera part es va menjar també un claríssim penal de Carvalho sobre Sergio. L’Espanyol havia fet un joc de molta precipitació, que trobava l’error a la última, penúltima i avant-penúltima passada. Una acceleració física i mental que portava a estavellar-se en una defensa molt encertada. El Madrid letal de davant que tots coneixem, es revelava molt eficaç en la seva faceta més discutida. I no jugava Sergio Ramos!
La segona part es va mantenir la mateixa tònica de desgast, i per a oxigenar, Pochettino va fer sortir Dàtolo per Luis Garcia. Certament el panorama va canviar, però per empitjorar. I és que dona la impressió que als companys no els dona confiança, donar la pilota a l’argentí Dàtolo. És un fre per al joc. No dubto que sigui un gran jugador, però és un home per jugar de clar extrem esquerre, i era això el que necessitava l’equip, obrir el camp. Però l’home s’enreda a la zona més ampla i frena el joc. Frena molt.

Recital de bufetades
I poc després del quart d’hora vam viure una nova actuació discutida de Mateu Lahoz. L’home, que ja s’havia inventat un orsai inexistent de Callejón, quan només quedava ell i el porter, no va veure un abofetejament de Pepe sobre Sergi Garcia, que en un mateix salt rebia calbot, bufetada i trepitjada del “brasiler”.
Pochettino ho va provar tot. Posava un davanter com Rui Fonte, pel lateral Chica, molt cansat i amb un targeta groga. Però va semblar que tot era ja impossible. I va ser el Madrid, qui va poder acabar golejant, com havia passat 15 dies abans amb el Vila-real. Kameni va estar providencial davant Adebayor dues vegades seguides. I no es va aconseguir res de positiu..
Caldrà estar alerta. Seguir jugant bé, com l’equip sap, per afrontar el darrer terç de la lliga. Fa falta no baixar la guàrdia i no regalar res. Diumenge que ve es va a Pamplona i no pot ser que una vegada més l’equip faci obres de caritat amb els equips de la part baixa.

Contra-crònica escrita per l'Eugeni Rius