dimarts, 20 de març del 2012

Es reviu el conte

Espanyol 3 – Racing 1


Ni el tarannà de bon samarità amb els equips de la part baixa, ni la imbatibilitat del Racing a Cornellà, ni la reedició d'aquell conte de la lletera recitat a coro pels pericos cada setmana de tres partits, van impedir sumar tres punts més dels indispensables si es vol seguir somniant.


Tant pessimistes i coneixedors de la mostra realitat, no sé què passa les setmanes de tres partits, que només d'entrada sembla que ens haguem vist el cul.

Tenim la mania de sumar-ne nou de cop, sense analitzar la realitat.

Per a refredar-ho, i recordar-nos que era el Ràcing, en una jugada ben ximple, en la que tots els defensors van arribar tard, ens feien el 0 a 1 al quart d'hora.

L'Espanyol semblava més el del matí del Rayo, que el del Saragossa o Llevant, i calia no posar-se nervisos. I per a calmar-nos Verdú i Coutinho dibuixaven una simfonia virtuosa, que el geni de l'Eixample col·locava suaument a l'escaire. 1 a 1.



Pintava bé

L'empat era una reconciliació amb el públic i amb ells mateixos. I en aquestes condicions no es feia esperar massa la culminació d'un domini evident, quan Coutinho engaltava un bon xut, en rebutjar de cap la defensa una centrada de Sergio. Poc abans Amat havia rematat un córner que va treure un defensor sota pals.



Pintava fatal

I com Espanyol i tranquil·litat, costa de congeniar, quan la cosa pinta bé, Sergio G es tornava a lesionar. Ara que estava agafant un moment dolç....

Marcador a favor, i bons auguris, que es van mig espatllar en tornar a sortir, a la segona part amb poc encert en el joc. Sort encara que ben aviat el Racing es quedava amb 10 homes en rebre la segona targeta Gullón. Merescudíssima i gens aprofitada, ja que l'Espanyol va continuar amb el joc espès.

El Ràcig va posar a prova Casilla en un parell de cops, i el públic patia molt pel joc, i la manera de jugar de Verdú. El mitja punta va caminar tota la segona part, com temerós de ressentir-se de la lesió que li va aparèixer a l'escalfament.


Cau Verdú

Totalment descartat per al partit de dijous, va provocar la targeta groga, que l'excloïa de totes, totes.

A onze minuts del final arribava la tranquil·litat en rematar de cap Héctor, una assistència de cap de Coutinho, en rematar un corner. 3-1. El públic ja s'havia calmat una mica en veure retirar-se Verdú, que serà guardat entre cotons fins diumenge quan vingui el Màlaga.


Amb il·lusió

Abans, s'anirà a Sevilla, per enfrontar-se dijous al Betis. Per completar el conte de la lletera, sense Verdú ni Sergio G. Però aquesta història ja la coneixem. Sempre en tenim un altra a punt.

Sense anar més lluny, Cristian G i Amat, va deixar Raul i Romaric a la banqueta. Hi ha banqueta. Hi ha il·lusió.


Contracrònica escrita per l'Eugeni Rius